Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 19 de setembre del 2018

85. camins d’oració

            L’oració és relació entre persones. És comunicació i contacte confiat a causa d’algun lligam de coneixença, d’interès mutu, d’amistat o de pertinença. La relació entre humans s’estableix a nivell sensible, emprant els mitjans normals de comunicació, com són: el llenguatge, l’escriptura, el tracte, la mirada, l’expressió del rostre, la mímica, la companyia silenciosa. Tots aquests mitjans ens poden servir també per a la nostra relació amb Déu. En aquesta cas en diem oració.
            Aquesta reflexió ens pot avançar una idea de com hauria d’ésser la nostra relació amb el Senyor. Ens podem proposar els mateixos objectius i emprar els mateixos mitjans en la pregària, que els que fem servir amb èxit en les relacions humanes, traslladats, evidentment, a nivell de fe.
            Abans, potser, hauríem de depurar els clixés rudimentaris que, sense ser falsos, empobreixen el concepte i la pràctica de la pregària per a molta gent. Per a molts la pregària és, bàsicament, demanar, pidolar, fer-se el captaire davant de qui tot ho pot i que sabem que ens vol ajudar. Es pot fer això, sense quedar-nos-hi. En aquest sentit, els mestres espirituals parlen dels principiants.
            Aquesta pregària és útil quan creiem que el Senyor sap prou el que necessitem i ens ajuda amb providència generosa; quan acceptem que la nostra pregària no ha de pretendre convèncer Déu per tal de fer-li canviar els camins de la seva providència; quan prenem consciència que allò que fa la pregària és preparar la nostra disposició per a poder rebre allò que Déu ens vol donar. Resumint: la pregària de petició –com també tota altra pregària- ens canvia a nosaltres, no pas la disposició de Déu i, millorada la nostra condició, estem a punt per a rebre allò que Déu ja ens havia donat. Sant Joan de la Creu diu que Déu ja ens ho ha donat tot en el seu Fill. Santa Teresa escriu que “oració és tractar d’amistat amb qui sabem que ens estima”. El sentit d’aquesta dita va més enllà de la recitació d’oracions apreses de memòria  i de l’oració de petició. Per tractar d’alguna cosa amb algú cal que estem amb ell. Estar amb el Senyor. Veus ací una bona definició d’oració. Estar,  que no vol dir parlar, ni pensar, ni llegir, ni meditar,  ni donar voltes a la nostra vida passada i als nostres pecats, ni recordar (per exemple la Passió de Crist), ni els exemples dels sants. Simplement estar, que és silenci actiu a la presència de Déu. Aquesta actitud coincideix amb aquella recomanació de Sant Joan de la Creu: “Tingueu advertència amorosa en Déu”.  
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada