L’oració és relació
entre persones. És comunicació i contacte confiat a causa d’algun lligam de
coneixença, d’interès mutu, d’amistat o de pertinença. La relació entre humans
s’estableix a nivell sensible, emprant els mitjans normals de comunicació, com
són: el llenguatge, l’escriptura, el tracte, la mirada, l’expressió del rostre,
la mímica, la companyia silenciosa. Tots aquests mitjans ens poden servir també
per a la nostra relació amb Déu. En aquesta cas en diem oració.
Aquesta reflexió ens pot avançar una
idea de com hauria d’ésser la nostra relació amb el Senyor. Ens podem proposar
els mateixos objectius i emprar els mateixos mitjans en la pregària, que els
que fem servir amb èxit en les relacions humanes, traslladats, evidentment, a
nivell de fe.
Abans, potser, hauríem de depurar
els clixés rudimentaris que, sense ser falsos, empobreixen el concepte i la
pràctica de la pregària per a molta gent. Per a molts la pregària és,
bàsicament, demanar, pidolar, fer-se el captaire davant de qui tot ho pot i que
sabem que ens vol ajudar. Es pot fer això, sense quedar-nos-hi. En aquest
sentit, els mestres espirituals parlen dels principiants.
Aquesta pregària és
útil quan creiem que el Senyor sap prou el que necessitem i ens ajuda amb
providència generosa; quan acceptem que la nostra pregària no ha de pretendre
convèncer Déu per tal de fer-li canviar els camins de la seva providència; quan
prenem consciència que allò que fa la pregària és preparar la nostra disposició
per a poder rebre allò que Déu ens vol donar. Resumint: la pregària de petició –com
també tota altra pregària- ens canvia a nosaltres, no pas la disposició de Déu
i, millorada la nostra condició, estem a punt per a rebre allò que Déu ja ens
havia donat. Sant Joan de la Creu diu que Déu ja ens ho ha donat tot en el seu
Fill. Santa Teresa escriu que “oració és tractar d’amistat amb qui sabem que
ens estima”. El sentit d’aquesta dita va més enllà de la recitació d’oracions
apreses de memòria i de l’oració de
petició. Per tractar d’alguna cosa amb algú cal que estem amb ell. Estar amb el
Senyor. Veus ací una bona definició d’oració. Estar, que no vol dir parlar, ni pensar, ni llegir,
ni meditar, ni donar voltes a la nostra
vida passada i als nostres pecats, ni recordar (per exemple la Passió de
Crist), ni els exemples dels sants. Simplement estar, que és silenci actiu a la
presència de Déu. Aquesta actitud coincideix amb aquella recomanació de Sant
Joan de la Creu: “Tingueu advertència amorosa en Déu”.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada