La Litúrgia catòlica
ens convida, sovint, a convertir-nos. Ens preguntem, però, què és, que vol dir,
convertir-se? Sovint, entenem erròniament per conversió l’abandó d’una vida
immoral, com quan el bevedor deixa l’alcohol o el luxuriós la seva mala vida, o
bé quan hom supera qualsevol defecte, casos en què es produeix un canvi parcial
en l’orientació de la vida, una rectificació puntual. Si voleu, una mini
conversió, la tímida expressió del desig d’una millora moral. Però la conversió
no es pot reduir al camp de la moral, ans al contrari, cau de ple dins del capteniment
teològic; fins i tot psicològic.
Conversió, per tant, vol dir
transformar-se, esdevenir diferent, invertir la direcció de tota una vida, no
d’una parcel·la de la mateixa que s’encamina al mal, al no res. Encara que
sigui en coses menors, en actituds lleugerament desviades que s’orienten a les
espatlles del bé i, per tant, en direcció al mal. Si bé ho mirem una vida erràtica
cap al mal, en un ésser intel·ligent i lliure, té la seva causa en un error
greu, en un miratge que fa veure el mal com si fos un bé, al menys per al
subjecte en qüestió; si més no, en el moment de prendre la decisió. La causa,
doncs, que porta al mal rau en la ment, fascinada per allò que pensa li ha de
ser un bé. La fascinació engendra un desig irrefrenable, i el desig porta a l’acció.
L’error pot afectar els trets bàsics
d’una vida i conduir-la per camins d’auto destrucció total. El camí que ha
pres, fascinat per l’error, porta al mal total per a ell i, de retruc, per a
tot aquell o allò que li és pròxim. Hi
ha també errors restringits a una faceta particular de la vida, que tenen, amb
tot, la força suficient d’impedir l’equilibri i la serenor necessaris per a una
vida feliç i una comunicació plaent; perquè tot mal, per mínim que sigui, és capaç de malmetre el
delicat equilibri d’un benestar personal i d’una relació positiva amb els
altres. El bé i el mal, com a contraris, no poden, de capa manera, cohabitar.
“El bé prové d’una causa íntegra (total), el mal, per contra, de qualssevol
defecte”.
Convertir-se, per tant, és anar a la
ment perquè s’informi. Cercar la saviesa per accedir al coneixement just de les
coses. Així que aparegui la llum de la veritat sobre les coses, les persones i
el nostre comportament respecte d’elles, sentirem la fascinació pel bé que s’identifica
amb el seguiment de la veritat.
En arribar a la nova situació, haurà
mort en nosaltres la fascinació pel mal que ve de l’error, i ens trobarem
immersors en la fascinació pel bé que procedeix de la veritat. Ens haurem
convertit. Aquesta, però és una tasca per a tota la vida per assolir-ne la
perfecció, si no es fa efectiu en nosaltres allò que humilment demana el
Salmista: “Convertiu-nos, Senyor, i serem convertits”.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada