Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 3 d’agost del 2015

El Pa que dóna la vida (Durant l’any - 19)

         <<Els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel>>. Tampoc no cal estranyar-se massa d’aquella reacció dels jueus: Jesús era un home conegut de tothom. ¿Com podia ser pa? El llenguatge de Jesús no era el normal de la gent que parla gairebé sempre de coses terrenals, i emprant uns termes sempre en sentit literal, on el pa vol dir pa i el vi vol dir vi. Jesús, sovint, parla en paràboles, metafòricament i s’enlaira a un món espiritual i celestial. El seu auditori viu preocupat pel pa a taula i Jesús els vol obrir engrescadors horitzons espirituals.
            Els seus oients són majoritàriament persones religioses. Per això gira el seu discurs cap al Pare, el Déu d’Abraham, que ells coneixen: Els diu: << No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi, si  no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia>>. Ara ja poden entendre que els vol portar a un món espiritual que condueix a la vida eterna. Per a fer la drecera que els proposa, el camí ha de ser anar a ell (Jesús) des de la fe d’Abraham: <<Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. (...) Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi>>.

            Tots els qui han descobert Jesús, van a ell i s’adhereixen a ell per la fe, la confiança i l’amor com company de camí vers el Pare i tenen èxit en la seva empresa. Ho afirma Jesús rotundament, quan diu: <<Us ho dic amb tota veritat: “Els qui creuen tenen vida eterna>>. Ara, Jesús s’ofereix a si mateix com a guia i suport, com a nodriment i beguda, per al itinerari cap a la vida eterna. Seguint la metàfora, Jesús afirma: <<Jo sóc el pa de vida (...) El pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen (...)Qui menja aquest pa, viurà per sempre>>. Menjar aquell pa significa l’adhesió incondicional i definitiva a Jesús per la fe en ell, la confiança i l’amor, com s’expressa i s’acompleix eminentment en l’Eucaristia, que és comunió amb el cos i la sang de Jesús. És la donació que ell farà de si mateix en la passió i la mort, en mires al triomf total de la resurrecció: <<El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada