Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 9 d’octubre del 2017

58. La Bona nova

           Calia revelar al món l’autèntic rostre de Déu. Els profetes ja l’havien albirat. Amb tot, el pensament pagà de Grècia i de Roma i les divinitats dels diferents pobles de Palestina, així com el legalisme extrem d’Israel, impedien la consolidació del coneixement positiu i real del Déu únic, que està a favor dels homes i que no es proposa altra cosa que llur enlairament, fins a la llibertat total de fills, i la salvació per la santedat.
            Anunciar als quatre vents la faç autèntica del Déu viu, era la missió que havia rebut Jesús de Natzaret. Quan arribà l’hora  de començar la seva missió per la predicació i la vivència en ell mateix del Regne de Déu, s’hagué de preparar prenent contacte personal amb Déu, d’una manera  molt especial: escoltant-lo en el seu interior, passant del concepte ordinari i normal en la religió jueva del seu temps, a l’experiència personal viscuda en la més pregona intimitat. Fou aquest el sentit profund dels quaranta dies al desert; no el dejuni ni la penitència. Aquests darrers són conseqüència de l’aïllament voluntari de tot recurs terrenal.
            Acabat el desert, Jesús tornà al  món dels homes i, després de l’escena del Jordà, començà a predicar la Bona Nova, demanant que els seus oients es disposessin a donar dos passos endavant: el primer convertir-se, que vol dir abandonar el concepte pagà i el legalista de Déu, i el segon, creure en la Bona Nova, substituint el primer i falç concepte de Déu pel nou i veritable que Jesús proposa. Aquesta conversió demana sobrepassar el coneixement conceptual de Déu i posar ordre a la pròpia vida moral, per arribar a tenir experiència interna de la presència divina en nosaltres. Una experiència semblant a la que tenia Jesús, potser començada pregonament al desert i no perduda de vista ni a l’hort de les oliveres, ni a la Creu.
            La realitat de l’accés a Déu per l’experiència personal interior és vàlida encara avui i ho serà sempre. És la única i vertadera conversió. Fa ben poc una noia de quinze anys , d’ambient rural, em deia que ella creu en Déu per experiència. I ho deia amb un gest inconfusible, tot assenyalant el seu interior. Em va semblar tan sincer com admirable. Déu és i és sempre igual. Déu es comunica, i ho fa essencialment pels mateixos mitjans.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada