Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dijous, 22 de desembre del 2016

6. La pregària del cor

           El místic és el gran orant. La pregària és el lloc i la forma o estil de l’encontre per al col·loqui i la comunió amb Déu. Allí, com diu sant Joan Crisóstom, “l’ànima que tendeix vers Déu és il·lustrada per la inefable llum d’ell”. Quan algú descobreix i tasta aquell misteri de relació, fa de la pregària la tasca de la seva vida. Tot li serveix per posar-se en comunió amb Déu i res no el destorba per trobar el silenci i la soledat necessaris, perquè, com diu sant Joan de la Creu, “Ya no guardo ganado, ni ya tengo otro oficio, que ya sólo en amar es mi ejercició”.
            És clar que aquí no entenem per pregària recitar unes fórmules o dedicar un temps concret a l’oració –que també, i com més temps puguem millor-, sinó una vida orant, la pregària que es realitza en el cor (..) que, de nit i de dia, està en activitat incessant (S. J.Crisóstom). Hom aprèn a tenir la ment en Déu també enmig de les activitats pròpies del seu estat. El desig i el record de Déu es converteixen llavors en una unció sagrada que endolceix i magnifica tot allò que toquem i fem.
            Diu S. J Crisóstom: “L’oració és la llum de l’ànima, un coneixement autèntic de Déu”. No pensem, però, que sigui un coneixement teològic o catequístic que ens permeti de saber i poder explicar coses sobre Déu, sinó una certesa fosca, un raig de tenebra, com diria el pseudo Dionisi, un coneixement experimental del Ser inefable de Déu, perquè, com diu l’Areopagita: Déu està més enllà de qualsevulla afirmació o negació. És el cor, més que la ment, i el nucli de l’ésser, millor que els sentiments, qui és envaït per la tenebra lluminosa del coneixement autèntic de Déu.
            Acabo amb aquesta admirable doctrina de S.J. Crisóstom: “La pregària és un desitjar Déu, és una pietat inefable. No acomplerta per homes, sinó sortida de la gràcia divina. (...) El qui l’ha tastat es veu pres d’un anhel sense límits de posseir el Senyor. És com si un foc abrusador li cremés l’esperit.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada