Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de maig de 2016

En la necessitat ( Corpus)

           Jesús es manifestà sempre sensible i atent a la necessitat dels altres: << Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat>>. Mantenir la vida, mitjançant l’alimentació, apareix com la primera de les necessitats. A l’Evangeli d’avui, els cinc pans i dos peixos de què disposaven Jesús i els apòstols, eren insuficients per a <<tota aquella gentada. Tots plegats eren uns cinc mil homes>>. Però  es trobava davant d’una greu necessitat, i la volgué atendre. Ho podia fer, perquè ell és la vida i té a mà el manteniment de la vida. I ho feu com ho narra l’Evangeli.
            L’home té una altra vida a mantenir: la seva vida interior, espiritual En l’absència física de Jesús la nostra vida interior cor un gran risc. Molta gent –potser tots nosaltres- no sabem, no volem alimentar-la, o no ens adonem d’aquella necessitat. Davant la situació, Jesús, que ha d’anar-se’n al Pare, decideix quedar-se místicament     -misteriosament- per tal d’alimentar la vida espiritual dels homes de tots els segles.

            I ho fa amb els signes (els símbols) del pa i el vi que representen els elements bàsics de la nostra alimentació corporal. Ho explica Sant Pau als de Corinti: <<Aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor>>. Tot seguit Pau els explica allò que va fer Jesús amb el pa i el vi durant el sant Sopar. Des d’aleshores són signe visible de com  ell, ressuscitat i viu per sempre, té cura de nosaltres, ens alimenta espiritualment  i ens reconforta, fins al final: <<Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada