Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 2 de novembre del 2016

El nostre cos ( Durant l’any .32)

           Les lectures d’avui ens conviden a reflexionar sobre el nostre cos: Primer els nens macabeus que ofereixen el seus cossos al botxí per no desobeir la llei de Moisès, i després, quan a l’Evangeli, Jesús ens diu, que en el Regne, els justos seran com  els àngels de Déu. El ser humà és molt complex. Jo no sóc el cos, però jo tinc un cos; aquest cos que tinc és el meu cos. El subjecte a qui s’atribueix el cos, és quelcom molt pregon, és l’ésser profund que anomenem el jo, un jo molt concret embolcallat d‘una àuria espiritual, que pren espontàniament la responsabilitat  de conduir l’ésser que som i tots els seus actes. La responsabilitat d’un acte bo o dolent que porta a terme el cos, no s’atribueix a ell, sinó al jo profund. Així, doncs, el cos no és el jo, però en forma part.
            No és veritat, per tant, que el cos sigui la presó material de l’ànima, o que  sigui quelcom  dolent. Al contrari, ànima i cos, estretament units, conformen la unitat de la persona i estan destinats a una mateixa sort. Ho devia tenir clar aquell nen macabeu, quan digué: <<Tu, ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna>>. El botxí podia profanar i anihilar els cos d’aquell infant, però, de cap manera tenia accés a poder fer mal a la persona.

            Podríem dir que el cos és el suport, ara, de l’ésser espiritual que som, mentre que  no tenim clar que serà d’ell en el món que vindrà. Com diu Jesús: <<En el món present els homes i les dones es casen. (...)En el món que vindrà i  en la resurrecció dels morts no es casaran. (...) Pel fet de tenir part en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu>>. Estimem, doncs, el nostre cos, tinguem cura de la seva salut i eduquem-lo perquè sigui un bon col·laborador de la nostra ànima.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada