Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 16 de desembre del 2013

El senyal (Advent – 4)

         La Bíblia utilitza sovint el concepte senyal o senyal prodigiós: el branquilló d’olivera, l’arc Iris, el velló de Gedeó. En algunes ocasions es tracta de fets o de missatges. Al rei Acaz Déu li proposa que demani un senyal. Ell no en demana cap, perquè no vol temptar el Senyor. Llavors li és comunicat això: <<El Senyor mateix us donarà un senyal: “La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres>>. La intenció del missatge és moure’l a fiar-se de la protecció de Déu i no pas de les coalicions militars amb altres reis.
Els individus i la societat en general rebem signes a través d’esdeveniments o de paraules que nosaltres hem de descobrir i d’interpretar. El papa Joan en deia “signes dels temps. ¿Per què els caps d’Estat i els governants no han descobert un senyal en les advertències dels papes, abans d’embrancar-se en guerres suïcides i devastadores? ¿Per què no fan cas de la doctrina social de l’Església, tan humana i sensata? Per què el món actual i nosaltres mateixos no sabem veure en la crisi que patim un senyal de la deriva esbojarrada a que ens porta el consumisme desassenyat i perniciós, que hem adorat com un ídol?
Quan Josep es proposava de desfer el compromís matrimonial amb Maria va rebre un senyal: <<Un àngel del Senyor li digué en somnis: “No tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. (...) Ha de  tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble>>. Sabem la resposta de Josep i el seu resultat. Els senyals que nosaltres rebem són menys espectaculars. Els descobrim? Ens en valem?


Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)