Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 11 de gener de 2016

Començament (Durant l’Any -2)

           <<Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea>> (la conversió de l’aigua en vi). L’Antic Testament té una predilecció evident pel símbol de l’amor conjugal, com a referència a l’amor de Déu pels homes i, de retorn, de l’home pel seu Creador. El fa servir abundosament en molts dels seus llibres, com avui en el profeta Isaïes: <<El qui t’haurà reconstruït  et prendrà per esposa (Jerusalem) com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia>> Quina finor d’amor, la de Déu pel seu poble! Deu ser que, en la construcció social de la humanitat, la unió d’amor entre  l‘home i la dona, té un valor natural de primera pedra, assegurat per Déu amb valors com el compromís, la fidelitat, la construcció indefectible de la primera cèl·lula de la comunitat i la base segura de la realització personal.
            D’aquesta manera ho devia veure també Jesús, com ho demostra que el seu primer miracle fos el d’assistir afectuosament uns nuvis amb el regal d’un vi excel·lent i abundós, símbol de l’amor conjugal entre l’home i la dona. Així ho ha entès també la civilització cristiana fins fa quatre dies, per més que s’hagin donat alguns fracassos amb inevitables sofriments. L’excepció de la regla, a causa de les febleses humanes.

            Fa poc que ha començat a trontollar tan bella tradició: Què n’espera l’home modern d’aquesta deriva? Quins són els resultats obtinguts fins ara? Com es presenta el futur d’una civilització que ha renunciat a les bases sòlides de la seva construcció i ha emprès un viatge sense camins rals i sense llei ni murs de contenció? Potser els membres més sans, vius i desperts del món actual, s’asseuran a pensar i veuran la conveniència de fer marxa enrera.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada