Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 18 de maig de 2015

Els símbols de l’Esperit Sant (Pentecosta)

            Per apropar-nos d’alguna manera al coneixement de Déu i dels seus misteris, la Santa Bíblia empra sovint comparacions amb coses que coneixem bé, i utilitza símbols concrets, fortament expressius que, a més d’il·lustrar el coneixement, mouen la voluntat a actuar. Es per això que trobem en la Litúrgia que es refereix a l’Esperit Sant un simbolisme abundant, adornat de bellesa i de força.
            a) El símbol del colom. El mateix llibre del Gènesi ens parla de l’Esperit de Déu aletejant sobre les aigües, fent-se present en la creació, destriant els elements, propiciant el començament de la vida, posant en marxa el procés que farà de la terra un planeta exuberant de vida i de formosor. El mateix símbol del colom, amb el ram d’olivera, marca la fi del diluvi i el començament de la humanitat  nova, que l’Esperit del Senyor propiciarà. En el Nou Testament, en el Baptisme de Jesús, l’Esperit Sant es fa present en forma de colom, com per fer efectiu solemnement el començament de la vida pública de Jesús.
            b) El símbol del vent: <<De sobte, se sentí del cel un so com  si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts>>. El vent desperta del sopor i l’adormiment i  ho posa tot en marxa, tal com ho va fer l’Esperit Sant amb els  apòstols, escampant-los per tot el món; i talment com ho vol fer amb nosaltres per arrencar-nos de la tebiesa espiritual. El vent de l’Esperit bufa amb suavitat o amb força damunt del nostre esperit, perquè es mogui a la recerca de la vida veritable.
            c) El símbol del foc: <<Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren  sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant>>. El símbol del foc significa llum per a la ment del fidel i força per a la seva voluntat. Fou el fervor i dinamisme que caracteritzà la vida missionera dels apòstols i que mou ara els cors dels missioners i de les altres persones consagrades al servei del germans necessitats. El símbol del foc significa també la presència de l’Esperit Sant  en la nostra vida, il·luminant-nos el camí i fornint la nostra voluntat amb determinació i coratge per seguir el Mestre fins a la fi.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada