Ara, com en temps
dels profetes, és palesa la necessitat de salvació de la humanitat sencera i de
l’home en concret. La situació precària acompanyada de greus carències i
causada per agressió externa o per insuficiència interior, des de les
catàstrofes naturals, passant per les malalties i la fam, fins a parar a la ruïna del mal moral i
la traumàtica i persistent manca de sentit, que pateixen persones, pobles i cultures,
posa de relleu la necessitat urgent d’ésser salvats des de fora, per algú que
tingui poder sobre les causes externes i les personals, i que vulgui portar a
terme un projecte reeixit que acabi donant sentit i plenitud a tot el procés
històric de la creació.
Llegim a Isaies (Is 35, 4):
<<Aquí teniu el vostre Déu. (...) És ell mateix qui us ve a
salvar>>. Aquest missatge del profeta fou repetit i confirmat amb
paraules i obres per la missió de Jesús. És aquest el sentit de la seva
predilecció pels pobres i soferts, expressat en les benaurances, en el sermó de
la muntanya i en l’actitud constant del Mestre; més concretament en els seus
signes miraculosos: <<Els cecs hi veuen, els sorts hi senten, els coixos
caminen...i els pobres són evangelitzats.
Els fets esporàdics de guaricions i
resurreccions tenen per objecte il·lustrar i confirmar el projecte global
salvífic, que no tindrà lloc en la present condició terrenal –temps de pas i de
purificació,- i esclareixen l’horitzó vers on caminem, amb la tènue però segura
claror de l’esperança.
El missatge dels profetes, i de
Jesús molt particularment, alleuja l’estat precari present i la seva pesantor,
donant sentit al present com itinerari vers el futur definitiu, les portes del qual
ens obre de bat a bat. Encara no hem arribat a la meta però hi fem camí; encara no s’ha revelat el que serem, però es pot
entreveure. La marxa és llarga i el farcell que portem feixuc, si bé tenim clar
el terme i la resplendor de la seva bellesa ens té fascinats; per això sentim
alleugerit el pes dels dolors i de les mancances presents.
Els cristians creiem fermament que
culminarà, al temps degut, l’alliberament de qualsevulla mancança i dolor;
encara que no sabem ben bé com serà. Tenim però una primícia i un model en la
resurrecció i la glorificació de Jesús, després d’un pelegrinatge esquitxat com
el nostre, de mancances i dolors.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada