Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dijous, 13 de setembre del 2018

84. La Veu de l’esperança

          Ara, com en temps dels profetes, és palesa la necessitat de salvació de la humanitat sencera i de l’home en concret. La situació precària acompanyada de greus carències i causada per agressió externa o per insuficiència interior, des de les catàstrofes naturals, passant per les malalties i la  fam, fins a parar a la ruïna del mal moral i la traumàtica i persistent manca de sentit, que pateixen persones, pobles i cultures, posa de relleu la necessitat urgent d’ésser salvats des de fora, per algú que tingui poder sobre les causes externes i les personals, i que vulgui portar a terme un projecte reeixit que acabi donant sentit i plenitud a tot el procés històric de la creació.
            Llegim a Isaies (Is 35, 4): <<Aquí teniu el vostre Déu. (...) És ell mateix qui us ve a salvar>>. Aquest missatge del profeta fou repetit i confirmat amb paraules i obres per la missió de Jesús. És aquest el sentit de la seva predilecció pels pobres i soferts, expressat en les benaurances, en el sermó de la muntanya i en l’actitud constant del Mestre; més concretament en els seus signes miraculosos: <<Els cecs hi veuen, els sorts hi senten, els coixos caminen...i els pobres són evangelitzats.
            Els fets esporàdics de guaricions i resurreccions tenen per objecte il·lustrar i confirmar el projecte global salvífic, que no tindrà lloc en la present condició terrenal –temps de pas i de purificació,- i esclareixen l’horitzó vers on caminem, amb la tènue però segura claror de l’esperança.
            El missatge dels profetes, i de Jesús molt particularment, alleuja l’estat precari present i la seva pesantor, donant sentit al present com itinerari vers el futur definitiu, les portes del qual ens obre de bat a bat. Encara no hem arribat a la meta però hi fem camí; encara  no s’ha revelat el que serem, però es pot entreveure. La marxa és llarga i el farcell que portem feixuc, si bé tenim clar el terme i la resplendor de la seva bellesa ens té fascinats; per això sentim alleugerit el pes dels dolors i de les mancances presents.
            Els cristians creiem fermament que culminarà, al temps degut, l’alliberament de qualsevulla mancança i dolor; encara que no sabem ben bé com serà. Tenim però una primícia i un model en la resurrecció i la glorificació de Jesús, després d’un pelegrinatge esquitxat com el nostre, de mancances i dolors.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada