Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 19 d’octubre de 2015

La resposta interior (Durant l’any – 30)

           El metge ho sap molt bé. Quan el malalt respon amb el desig evident de guarir-se, quan aquest exhibeix una voluntat ferma i una esperança manifesta, tenim posada la base més segura per aconseguir resultats satisfactoris amb el tractament prescrit. En tots els altres aspectes de la vida, més encara en els psicològics i morals, la disposició positiva del subjecte i la seva capacitat de reacció i d’auto ajuda són d’una importància cabdal. És el sentit del fragment de Jeremies que hem escoltat: <<Això diu el Senyor: “Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, (...) Proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble. (...) Els reuniré des de l’extrem de la terra. (...) Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran>>. Millor proposta per a despertar l’esperança i la col·laboració del poble, en vistes al seu alliberament, no la podríem pas trobar.
            A l’Evangeli d’avui trobem un cas personal de ferma voluntat de guarició juntament amb una esperança, fins i tot atrevida, d’aconseguir-la. Es tracta del cec de Jericó: <<Quan sentí que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi>>. Coneixia de referència el poder guaridor de Jesús i comprengué que havia arribat la seva hora. Ara tenia motiu suficient per a confiar, sense dubte, en la seva guarició. Ningú no el podrà aturar en el seu intent de cridar l’atenció de Jesús: <<Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort>>.

            I es produí el fenomen miraculós de la seva guarició: <<Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo”. Ells criden el cec i li diuen: “Anima’t i vine que et crida”. El cec llençà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: “¿Què vols que et faci”. Ell respon: “Mestre, feu que hi vegi>>. El cec ha demostrat suficientment  que es vol curar i que creu fermament en el poder de Jesús per guarir-lo. Ací ja no hi manca res. Es donen les condicions per al miracle. <<Jesús li diu: “Ves, la teva fe t’ha salvat”. A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà>>. Segur que ens arriba al cor aquest passatge de l’Evangeli. Potser, però, la nostra voluntat de guarició espiritual i la nostra fe en Jesús, que pot obrar-la, no estan a l’altura de les del cec.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada