El metge ho sap molt bé. Quan el malalt respon
amb el desig evident de guarir-se, quan aquest exhibeix una voluntat ferma i
una esperança manifesta, tenim posada la base més segura per aconseguir
resultats satisfactoris amb el tractament prescrit. En tots els altres aspectes
de la vida, més encara en els psicològics i morals, la disposició positiva del
subjecte i la seva capacitat de reacció i d’auto ajuda són d’una importància
cabdal. És el sentit del fragment de Jeremies que hem escoltat: <<Això
diu el Senyor: “Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, (...) Proclameu
que el Senyor ha salvat el seu poble. (...) Els reuniré des de l’extrem de la
terra. (...) Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense
entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill
gran>>. Millor proposta per a despertar l’esperança i la col·laboració
del poble, en vistes al seu alliberament, no la podríem pas trobar.
A
l’Evangeli d’avui trobem un cas personal de ferma voluntat de guarició
juntament amb una esperança, fins i tot atrevida, d’aconseguir-la. Es tracta
del cec de Jericó: <<Quan sentí que passava Jesús de Natzaret, començà a
cridar: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi>>. Coneixia de
referència el poder guaridor de Jesús i comprengué que havia arribat la seva
hora. Ara tenia motiu suficient per a confiar, sense dubte, en la seva
guarició. Ningú no el podrà aturar en el seu intent de cridar l’atenció de
Jesús: <<Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més
fort>>.
I
es produí el fenomen miraculós de la seva guarició: <<Jesús s’aturà i
digué: “Crideu-lo”. Ells criden el cec i li diuen: “Anima’t i vine que et crida”.
El cec llençà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li
preguntà: “¿Què vols que et faci”. Ell respon: “Mestre, feu que hi vegi>>.
El cec ha demostrat suficientment que es
vol curar i que creu fermament en el poder de Jesús per guarir-lo. Ací ja no hi
manca res. Es donen les condicions per al miracle. <<Jesús li diu: “Ves,
la teva fe t’ha salvat”. A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà>>. Segur que ens arriba al cor aquest
passatge de l’Evangeli. Potser, però, la nostra voluntat de guarició espiritual
i la nostra fe en Jesús, que pot obrar-la, no estan a l’altura de les del cec.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada