La recerca de la
saviesa és comuna a totes les cultures antigues. Les col·leccions de literatura
sapiencial, a Mesopotàmia i a Egipte, foren llegendàries, així com els savis de
Grècia, no pocs tractats bíblics i alguns personatges de la tradició jueva, com
Josep, fill de Jacob, Salomó i tots els profetes. Aquesta recerca de la saviesa
té un objectiu pràctic: que l’home
assoleixi una actitud de prudència i habilitat per tal de prosperar en
la vida, o aconseguir un cor capaç de discernir entre el bé i el mal. Diríem
que és l’art de saber viure bé i de conduir la pròpia vida cap a la vertadera
felicitat..
La saviesa del cor no s’ha de
confondre amb la ciència adquirida per la sola raó. Una cosa és analitzar una
situació amb la sola raó, i una altra implicar-hi també els sentiments i el
cor. La saviesa del cor és un estat de lucidesa que ens fa prendre consciència
de la nostra situació real en el concert harmoniós de la creació. La saviesa
il·lumina la nostra situació en cada
moment, ens fa trobar el sentit amagat de les vivències més extremes, com el dolor i la malaltia, i ens
ajuda a destriar clarament els béns essencials, favorables a la llibertat
interior, d’aquells altres que són enganyosos i perjudicials.
Per això, la saviesa del cor és el
tresor màxim a què es pot aspirar. No es pot comparar amb res, perquè és el
compendi de tots els béns. “Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els
béns”, diu el llibre de la Saviesa. Amb la saviesa ens venen la vida feliç, la
plenitud de la justícia i de totes les virtuts, la seguretat, la gràcia i la
glòria.
Com podríem aconseguir aquesta
saviesa? Déu n’és la font. Ell és la mateixa saviesa que s’immergeix en el món creat i regeix el
curs de l’univers. Els científics resten cada cop més admirats amb els secrets del macrocosmos
i del microcosmos, que van fent possible el procés de l’evolució. Aquells que
no creuen en Déu com a principi summament savi de l’univers, han de confessar
que, tanmateix, es troben davant d’una saviesa inexplicable i fan afirmacions
com que “la natura és molt sàvia”.
El camí més curt –potser l’únic- per
assolir la saviesa és trobar-se amb Déu per la fe, la pregària i l’amor. “Vaig
pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’ esperit de
saviesa, i em vingué”, diu el llibre de la Saviesa. La paraula de Déu conté aquesta saviesa i, celebrar la fe
plegats cada diumenge dóna l’ocasió d’escoltar-la atentament i devota, amb
esperit d’oració. Escoltant o llegint la Paraula amb aquestes disposicions es
farà el miracle, perquè “La Paraula de Déu és viva i eficaç...esclareix les
intencions i els pensaments del cor” (He. 4,12). Per contra, la ciència humana
desvarieja en molts aspectes, des que ha decidit ignorar el Déu viu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada