Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 12 de setembre del 2017

55. La saviesa del cor

           La recerca de la saviesa és comuna a totes les cultures antigues. Les col·leccions de literatura sapiencial, a Mesopotàmia i a Egipte, foren llegendàries, així com els savis de Grècia, no pocs tractats bíblics i alguns personatges de la tradició jueva, com Josep, fill de Jacob, Salomó i tots els profetes. Aquesta recerca de la saviesa té un objectiu pràctic: que l’home  assoleixi una actitud de prudència i habilitat per tal de prosperar en la vida, o aconseguir un cor capaç de discernir entre el bé i el mal. Diríem que és l’art de saber viure bé i de conduir la pròpia vida cap a la vertadera felicitat..
            La saviesa del cor no s’ha de confondre amb la ciència adquirida per la sola raó. Una cosa és analitzar una situació amb la sola raó, i una altra implicar-hi també els sentiments i el cor. La saviesa del cor és un estat de lucidesa que ens fa prendre consciència de la nostra situació real en el concert harmoniós de la creació. La saviesa il·lumina  la nostra situació en cada moment, ens fa trobar el sentit amagat de les vivències més  extremes, com el dolor i la malaltia, i ens ajuda a destriar clarament els béns essencials, favorables a la llibertat interior, d’aquells altres que són enganyosos i perjudicials.
            Per això, la saviesa del cor és el tresor màxim a què es pot aspirar. No es pot comparar amb res, perquè és el compendi de tots els béns. “Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns”, diu el llibre de la Saviesa. Amb la saviesa ens venen la vida feliç, la plenitud de la justícia i de totes les virtuts, la seguretat, la gràcia i la glòria.
            Com podríem aconseguir aquesta saviesa? Déu n’és la font. Ell és la mateixa saviesa  que s’immergeix en el món creat i regeix el curs de l’univers. Els científics resten cada cop  més admirats amb els secrets del macrocosmos i del microcosmos, que van fent possible el procés de l’evolució. Aquells que no creuen en Déu com a principi summament savi de l’univers, han de confessar que, tanmateix, es troben davant d’una saviesa inexplicable i fan afirmacions com que “la natura és molt sàvia”.
            El camí més curt –potser l’únic- per assolir la saviesa és trobar-se amb Déu per la fe, la pregària i l’amor. “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’ esperit de saviesa, i em vingué”, diu el llibre de la Saviesa. La paraula de Déu  conté aquesta saviesa i, celebrar la fe plegats cada diumenge dóna l’ocasió d’escoltar-la atentament i devota, amb esperit d’oració. Escoltant o llegint la Paraula amb aquestes disposicions es farà el miracle, perquè “La Paraula de Déu és viva i eficaç...esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He. 4,12). Per contra, la ciència humana desvarieja en molts aspectes, des que ha decidit ignorar el Déu viu.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada