Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

divendres, 26 de desembre de 2014

Sagrada família

           Una cosa sagrada s’anomena així perquè la considerem “digna de respecte i veneració com dedicada a Déu i al culte diví”. Tot el que ens ha arribat de la família de Natzaret a través dels Evangelis i de la tradició, ens la presenta com un nucli humà format per Josep, Maria i Jesús, dedicat a Déu, depenent d’ell i adorador, servidor d’ell i obert al projecte diví sobre les seves vides. El text de Sant Lluc al respecte, és ben clar: <<Els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer, sigui consagrat al Senyor>>.
            Els sants de l’època van entendre el misteri i el confessaren clarament. Simeó <<que era un home just i pietós, anà al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraren amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble>>. Per la seva part, la profetessa Anna <<que es  trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida>>.

            Oh si les nostres famílies s’emmirallessin en la de Natzaret, si Déu tingués en elles el lloc que li és propi! Quanta estabilitat i quanta felicitat  no ens perdem quan volem viure en la nostra família al marge de Déu, quan intentem sobreviure només amb els nostres propis mitjans! Ells <<se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret>>. Allí continuaren la seva vida normal, sempre a la presència del Senyor, sempre al seu servei.  <<El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada