Ningú no s’atreví, en temps de
Jesús, a anomenar-lo servent. La gent pensava si seria Isaïes, Jeremies o algun
altre dels profetes. Pere, donant l’opinió del grup, digué: <<Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu>>. Hem
de tornar enrera, al temps d’Isaïes, per llegir: <<Ets el meu servent,
estic orgullós de tu>>. Déu porta a terme les obres i adreça els estralls
dels homes, obrant i servint. El Messies ho sap i ho accepta: <<El Senyor
m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el
poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel>>.
Per contra, nosaltres
preferim fer-nos servir. Els qui poden acumulen un bon nombre de servents i
se’n senten orgullosos. No fa massa, els servents eren anomenats esclaus i eren venuts i comprats
als mercats, com el bestiar. Al nostre temps, hi ha qui acumula càrrecs
productius, prebendes, oficines, secretàries, cotxes oficials amb xofer.
Tot per restar ben aixoplugat i ben servit. Altres, menys pretensiosos,
fan abús de prestacions i serveis de la societat del benestar, mirant només el
seu profit. Fer-se servent dóna
bons resultats..: <<M’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha
estat la meva glòria>>. El servent i aquells a qui serveix en surten
beneficiats: <<T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació
arribi d’un cap a l’altre de la terra>>.
Serem capaços de capgirar la
situació i fer-nos servents de Déu i dels nostres semblants?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada