Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Pregar sempre (Durant l’any – 29 )

            És Jesús qui fa pedagogia amb els seus apòstols i els explica una paràbola:  <<Per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança>>. Això que sembla impossible, no ho és; perquè pregar és estar amb el Senyor, compartir amb ell el temps i la nostra intimitat, i obrir-nos a la comunicació interior o, com ensenya santa Teresa, <<Oració és parlar d’amor amb qui sabem que ens estima>>. Entesa així, la pregària es converteix en un hàbit natural i espontani, perquè consisteix en una atenció profunda del nostre ésser (no obstant les digressions) a la presència  mística de l’Estimat de la nostra ànima.
            L’hàbit de la pregària mística, més que una súplica constant, és una aproximació al fons d’un mateix, que és el lloc on  ens trobem amb el Senyor, per fer-lo habitable a la seva presència. És un esforç per purificar els desigs i les intencions torçudes, al temps que malda  per netejar el nostre cor d’impureses morals i d’aferraments feixucs.

            L’hàbit de la pregària mística, a més a més,  eixampla infinitament els horitzons. Trenca les barreres de les nostres necessitats personals que solem portar sempre a la pregària, per obrir-los primerament, a la lloança de Déu: <<Sigui santificat el vostre nom>>. Després ens ensenya a obrir-nos a l’altre, als altres; i la nostra pregària es converteix en un clam a favor de tots els homes, de  l’Església i del món sencer, perquè <<Vingui a  nosaltres el vostre Regne>>.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)