A la nostra manera de veure, la presència de
Déu en els afers humans, la seva interacció en la Història, la seva pedagogia
en el procés de la salvació, pateixen d’una lentitud exasperant i d’una
prudència excessiva. Ara mateix, al segle XXI, encara que la Bona notícia ja ha
arribat a tots els racons del món, el percentatge de cristians es redueix, degut
al creixement demogràfic. I, amb ocasió dels grans desastres que pateix la
humanitat, com l’Holocaust o les catàstrofes naturals, el silenci clamorós (al
menys aparent) de Déu, posa a prova, fins i tot, la seva existència, perquè
¿com ha pogut permetre uns horrors que serien inimaginables, si no haguessin
passat?
Els
camins del Senyor són tan diferents dels nostres com el dia de la nit. Diu
Ezequiel: <<Jo prendré un esqueix del brot que corona el cedre, (...) i
el plantaré visiblement en una muntanya ben alta. (...) Estendrà les seves
branques, donarà fruit, i es farà un
cedre magnífic>>.L’obra de Déu en la seva creació s’adapta a les lleis
per ell mateix establertes, en segueix fidelment el ritme programat, i ho
anivella tot: <<Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts,
asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Jo sóc els Senyor, qui ho he
dit i qui ho faré>>. Tot el procés
té lloc, des de Déu, fora dels temps i de l’espai, en el marc de l’eternitat.
La
reflexió de Sant Pau als de Corint sembla anar en aquesta direcció, quan diu:
<<Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrants lluny del Senyor,
ja que no podem fer altra cosa sinó creure, sense veure’l; però ens sentim tan
coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure amb el Senyor>>. A la nostra vida de
fills en el Regne, sembrada en la fe i en la caritat, li <<passa com quan
un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està
llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota
sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat
granat dintre les espigues>>. ¿Com
pensem sinó, que feia Déu la seva obra
en els milions de jueus, fills seus, amuntegats als camps de concentració, tot
esperant el seu holocaust als forns crematoris?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada