Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dijous, 26 de desembre del 2013

La Saviesa (Diumenge 2 de Nadal)

<<La Paraula era amb Déu i la  Paraula era Déu.>> La paraula ve del coneixement. On no hi ha coneixement no hi ha paraula. La mateixa vida, sense coneixement, és una vida muda. Quan diem que la Paraula era Déu, aplaudim el coneixement de Déu; un coneixement que és llum, perquè irradia i fa visible (intel·lectualment) tot el que hi ha al seu entorn: <<Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.>>. Llavors afirmem que la Paraula de Déu, la Llum de Déu, el Coneixement de Déu, ha vingut al món en la persona del Fill.
            El coneixement de Déu no és com el nostre: finit i condicionat. És el Coneixement total, infinit  i absolut; tan espontani i  senzill que és com si tot allò que es posa en contacte amb ell s’obris de bat a bat per donar-li entrada i ser íntegrament comprès. En l’Antic Testament, aquest coneixement és conegut com Saviesa; una Saviesa que, en la persona del qui és la Paraula, s’ha establert entre nosaltres: <<El Senyor de l’univers em donà una ordre: <<Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat..>>

            Per la presència de Déu entre  nosaltres tenim accés a un cert nivell de saviesa: aquella que rau, no en l’enteniment tot sol, sinó també en els sentiments i el subconscient; en una paraula, en tot el nostre ésser. Seria una cosa semblant a la intuïció: una percepció global de l’objecte a conèixer i la de la seva veritat ontològica i moral, de la seva conveniència o no per a mi, en el moment present. ¿Per què no desitgem aquesta saviesa, tot pregant i disposant- nos per a rebre-la’

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada