L’arribada (Quaresma – 4)

           Desprès de sortir d’Egipte, els hebreus viatjaren pel desert (quaranta anys) patint tota mena de penalitats i cometent moltes infidelitats. Arribaren a la terra promesa i acamparen a Galgala, a la plana de Jericó. El senyor digué a Josuè:<<Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte>>. (...) Des d’aquell dia, que van menjar els productes del país, no caigué més el manà>>. Havien arribat a la terra desitjada.

            Ell fil pròdig va malmenar la seva vida: <<Arreplegà tot el que tenia, se  n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà tots els seus béns portant una vida dissoluta>>. El  resultat va ser d’allò més penós: <<Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu”. (...) Encara era lluny, que el seu para el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. (...)  I es posaren a celebrar-ho>>.

            La nostra peregrinació és, potser també, un viatge amarat de frustracions, sofriments i, potser moltes infidelitats, fins que ens decidim per  emprendre el camí que porta a Crist: <<Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist>>. La reconciliació amb Déu per Crist és la nostra arribada. La reconciliació es dóna entre dos. El resultat és: que <<En ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu>>.

Imprimir article