Jesús morí en la seva naturalesa humana solament. Concretament perdé la
vida física del seu cos. En la seva naturalesa divina no podia morir:
<<Jo soc el camí, la veritat i la Vida>>.
Jesús, doncs, és la mateixa Vida amb tot el seu esplendor, i en plenitud de
sentit i de bellesa. És Jesús tanta vida, que és dador de vida: <<Jo soc
la resurrecció i la vida>>. Val a dir, que pot tornar la vida a
qui l’ha perduda.
Jesús, havent donat
voluntàriament la vida que podia perdre, la recobra al tercer dia. No com la
tenia abans, temporal i peremptòria, sinó divinitzada i transcendent, com la
que promet a tots els qui s’adhereixen a ell i es fan els seus deixebles per la
conversió i la recerca del Regne de Déu: <<Aquells que viuen i creuen en
mi, encara que morin, viuran>>. Viuran, no com vivien en aquest món.
Viuran com viu ell, que ha ressuscitat, com viuen els àngels, com viu el mateix
Déu. Viuran la Vida.
Si hem ressuscitat juntament amb ell,
per la fe i per l’adhesió formal al seu projecte, com suposa Sant Pau, hem
d’assajar ara mateix aquell estil de vida a què estem cridats i que tant
desitgem: <<Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la
dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra>>. Si volem fruir en aquest món d’una vida de plenitud, de sentit
i de bellesa , comencem a viure ara com morts a tota perversió i maldat.
Comencem a viure com ressuscitats.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada