Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 19 de desembre del 2016

5. Un càntic nou

            Sospito que no hi ha cap sant sense que tingui un substrat profund de místic. Sant Agustí mateix, tot i l’extensa i profunda obra de pensament que ens ha deixat, té rampells deliciosos de vida mística. Així ho dedueixo d’un sermó seu sobre el salm 34, que diu: “Canteu al Senyor un càntic nou”.
            Cantar és una efusió espiritual pregonament humana que exterioritza sentiments de joia o de tristesa. Fins i tot és expressió d’amor. Sempre, però, té la seva arrel en allò més íntim i personal, de vegades subconscient, que constitueix el nucli de la persona que canta. Parlo del cantar espontani que brolla naturalment de la seva font. No del cant professional o comercial.
            Llavors, el càntic estarà d’acord amb l’estat de l’ànima que canta. Per això St. Agustí, que ens vol ajudar a “cantar al Senyor un càntic nou” fa un bonic joc de paraules entre càntic nou i vida nova, per tal que aprenguem a identificar-los i a assumir que només una vida nova pot cantar un càntic nou.
            Diu així el Sant: “Qui aprèn a estimar una vida nova aprèn igualment a cantar un càntic nou. Però és aquest càntic nou el que ens ha d’ensenyar què és la vida nova”. De fet, el fenomen que entrellaça el càntic i la vida nous, no és altre que l’amor de Déu i l’amor a Déu, diu el Sant, quan s’expressa així: “Examina d’on ve a l’home que estimi Déu, i no trobaràs res, si no és que primer Déu estima l’home, perquè ‘Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor’ “.
            En aquest misteri d’amor a Déu, d’enamorament de Déu expressat en el càntic nou, Déu ho és tot, com ho ha estat per a tots els grans místics de la història; fet que Agustí glosa amb aquestes paraules: “Estimem Déu per mitjà de Déu”.
            Aquell qui ateny un estat tan sublim engloba amorosament en el càntic nou   –càntic d’amor i de lloança- tot el que ell és i tot allò que té, per tal que es faci realitat l’expressió del mateix Sant Agustí, quan diu: “Canteu amb la veu, amb el cor, amb la boca, amb els costums...(Perquè) la lloança de la cançó és el mateix que canta”. 
Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)