...El segon és molt semblant (al primer manament): <<Estima els altres com a tu mateix>>. Els
altres... Aquest és el problema. Perquè els altres, a més dels parents, els
amics, els veïns; els conciutadans de pàtria, raça, llengua, religió i opció
política, ho són també els qui ostenten els signes contraris, o al menys algun
d’ells. Ho són també els immigrants:
<<No maltractis ni oprimeixis els immigrants. (...) Si els maltractes i
alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré>>. Així doncs, per a mi, l’altre
és tothom fora de mi mateix. També l’enemic i el qui, de qualsevulla manera, em
perjudica
Actualment,
l’emigració és un problema global i ocasió de greus dificultats arreu. Cultures
ancestrals, visions còsmiques i religioses diferents, sovint oposades, fan del
tot necessari tornar a l’esperit de l’Evangeli, perquè algú ha de trencar el
cercle malèfic de la incomprensió i la intolerància. Algú ha de començar a
parar l’altra galta; per exemple, quan els cristians són perseguits i
assassinats als Estats islàmics.
El retorn humil,
sincer i sense prejudicis al únic Déu, Pare de tots, resta com la única
possibilitat eficaç per poder viure plenament aquest segon manament d’estimar
els altres com a tu mateix. Com diu Jesús: <<Estima el Senyor, el teu
Déu, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i
el primer de tots>>. El nostre món
necessita una conversió total com la que descriu Sant Pau dels habitants de
Tessalònica: <<Per tot arreu parlen de la vostra conversió (...) i com
abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i
veritable>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada