Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 20 de juliol del 2015

L’Ordre dels factors (Durant l’any -17)

           En el procés de formació integral de la persona humana, sí que compta l’ordre dels factors. Quan hom passa fam, quan està nu o sense sostre, quan no té  mínimament cobertes les necessitats físiques bàsiques, o quan es veu privat socialment de justícia i de drets i se sent marginat i exclòs, tampoc no es pot considerar subjecte apte per accedir a béns intel·lectuals i espirituals. Ell mateix ho rebutjarà d’entrada. L’aforisme clàssic ho admet clarament quan diu: “Primer és ésser, després, filosofar”. Encara hi ha un altre “handicap”. Quan hom està sobresaturat de menjar i de beure, de vestir-se ricament i d’acumular riqueses, tampoc no és apte per desitjar i cercar els béns intel·lectuals i espirituals. Aquest s’ha estacionat en el nivell inferior de l’home i, amb prou feines és capaç de sortir-ne.
            El profeta Eliseu ja ho entenia prou bé. Creu que el primer deure és el de donar pa als famolencs. Per això disposà que repartissin entre tota la comunitat els vint pans d’ordi que li havia portat un home de Baal-Salisà: <<Eliseu digué al seu servidor: “Dóna-ho a tota la comunitat i que en mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran i encara en sobrarà. Ell  ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit>>. Els nostres missioners, gràcies a Déu, també ho entenen perfectament. La primera tasca que es proposen és la d’acollir la gent malmenada, procurar-los aliment i vestit,  ocupar-se de la seva salut física i valorar-los com persones. Així, la seva donació personal i el seu amor predisposen els pobres per a l’acollida de l’anunci del Regne.

            ¿No és, potser, la mateixa actitud que pren Jesús davant les multituds? En aquest passatge de l’Evangeli, Jesús no predica. Només para atenció a les primeres necessitats bàsiques d’aquella  gent: <<El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. (...)Veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: “¿On comprarem pa perquè puguin menjar tots?>> Li digueren: “Aquí hi ha un noi que té cinc pans i dos peixos”.  <<Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien>>. Més difícil és predisposar els massa rics  i massa satisfets perquè vulguin acollir l’anunci del Regne.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada