En el procés de formació integral de la
persona humana, sí que compta l’ordre dels factors. Quan hom passa fam, quan
està nu o sense sostre, quan no té
mínimament cobertes les necessitats físiques bàsiques, o quan es veu
privat socialment de justícia i de drets i se sent marginat i exclòs, tampoc no
es pot considerar subjecte apte per accedir a béns intel·lectuals i
espirituals. Ell mateix ho rebutjarà d’entrada. L’aforisme clàssic ho admet
clarament quan diu: “Primer és ésser, després, filosofar”. Encara hi ha un
altre “handicap”. Quan hom està sobresaturat de menjar i de beure, de vestir-se
ricament i d’acumular riqueses, tampoc no és apte per desitjar i cercar els
béns intel·lectuals i espirituals. Aquest s’ha estacionat en el nivell inferior
de l’home i, amb prou feines és capaç de sortir-ne.
El
profeta Eliseu ja ho entenia prou bé. Creu que el primer deure és el de donar
pa als famolencs. Per això disposà que repartissin entre tota la comunitat els
vint pans d’ordi que li havia portat un home de Baal-Salisà: <<Eliseu
digué al seu servidor: “Dóna-ho a tota la comunitat i que en mengin. Això diu
el Senyor: Tots en menjaran i encara en sobrarà. Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà,
tal com el Senyor havia dit>>. Els nostres missioners, gràcies a Déu,
també ho entenen perfectament. La primera tasca que es proposen és la d’acollir
la gent malmenada, procurar-los aliment i vestit, ocupar-se de la seva salut física i
valorar-los com persones. Així, la seva donació personal i el seu amor
predisposen els pobres per a l’acollida de l’anunci del Regne.
¿No
és, potser, la mateixa actitud que pren Jesús davant les multituds? En aquest
passatge de l’Evangeli, Jesús no predica. Només para atenció a les primeres
necessitats bàsiques d’aquella gent:
<<El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. (...)Veié la gentada que anava arribant i preguntà a
Felip: “¿On comprarem pa perquè puguin menjar tots?>> Li digueren: “Aquí
hi ha un noi que té cinc pans i dos peixos”.
<<Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí
entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia
tant com en volien>>. Més difícil
és predisposar els massa rics i massa
satisfets perquè vulguin acollir l’anunci del Regne.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada