Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 18 d’abril de 2016

Fidels a la fe ( Temps pasqual – 5)

           Pau i Bernabé <<Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe>>, tot advertint-los que els caldria passar per moltes tribulacions. Valen igualment per a nosaltres aquestes consideracions: ens hem de mantenir fidels a la fe ara que és fosc, ara que la incredulitat s’estén cada vegada per zones més  amples de la societat i quan sembla que l’imperi del mal es va imposant de forma sorneguera arreu. Fidels a la fe quan, com digué Benet XVI, sembla que patim un eclipsi de Déu.
            Fem memòria d’allò que li passà a Jesús: <<Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: “Ara el Fill de l ‘home serà glorificat, i Déu és glorificat en ell”>>. Abans, però, calia donar pas a la passió i a la mort, calia passar per la tribulació, plantant cara al mal i suportant les conseqüències sagnants d’una lluita aferrissada. La vida nova apareix després que hagi mort la vida vella, com la tija nova surt a causa de la mort del gra vell de blat, que havia estat soterrat.

            L’evangelista Joan té una visió de com serà el futur:<<Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut i de mar ja no n’hi havia>>. L’encís “de mar ja  no n’hi havia” és important, perquè el mar, en aquell temps, recordava l’abisme del mal.. Al cel nou i la terra  nova el mal no existirà: <<És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells. (...) Els eixugarà totes les llàgrimes dels seus  ulls i no existirà més la mort,  ni el dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat. Llavors el qui seu al tron afirmà: “ Jo faré que tot sigui  nou”. 

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada