Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 27 de juliol del 2015

El pa baixat del cel (Durant l’any –18)

           Amb la paraula pa entenem l’aliment que sustenta el nostre cos. L’home el reclama i el cerca aferrissadament. Hi té tot el dret, perquè té dret al sosteniment de la vida. El poble d’Israel, fent camí pel desert i patint fam, demanà pa a Moisès, tot retraient-li que els hagués fet sortir d’Egipte, on <<menjaven tant pa com volien. (...) El Senyor digué a Moisès: <<Mira, jo us faré ploure pa del cel (...).  L’en demà al matí, tot el campament era ple de rosada. (...) Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: “¿Què és això?”  Perquè no sabien què era. Moisès els digué: Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment>>. Déu, doncs, té cura del sosteniment corporal dels seus fills, els homes.
            En temps de Jesús, després que ell hagués alimentat la gentada que el seguia, donant-los tan de pa com van voler, aquella gent <<Pujà a les barques i  anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm>>. El volien fer rei perquè els assegurava el sosteniment corporal. Jesús els retreu que no hagin entès l’abast del seu missatge i  no hagin sabut veure en si mateixos cap més necessitat que aquella primària de llurs cossos: <<Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut>>.Tot seguit intenta conduir-los vers la descoberta de llurs necessitats espirituals. Iels diu: <<No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna>>.

            Ja ho havia dit Jesús en una altra ocasió: <<No només de pa viu l’home>>. Oh,  si pogués aconseguir que els homes descobríssim les nostres necessitats més pregones! Perquè tenim necessitat de conèixer el projecte de Déu a favor nostre, d’ajustar-nos a la veritat i al bé, de disposar-nos a rebre i a donar amor, d’ésser capaços de promoure i d’aconseguir la pau  entre nosaltres. Tenim necessitat d’ésser acollits íntegrament, d’ésser perdonats i justificats, d‘ésser convidats a una vida transcendent. Llavors, Jesús es presenta metafòricament com el pa baixat del cel, que després concretarà encara més en l’Eucaristia: <<Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home. (...) El meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el pa que baixa del cel per donar vida al món. (...) Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada