Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 4 d’agost de 2014

L'absència ( Durant l'any -19

           << En aquells dies , Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu, i va passar la nit en una cova >>. En la solitud, el profeta va tenir la sensació de l'absència de Déu. Aquella absència venia de lluny, de la llarga travessia del desert. El creient passa també per la mateixa prova: es troba com si Déu no existís o com si s'hagués allunyat massa. No troba resposta a les seves oracions, ni s'albira a l’horitzó una mica de llum, o de consol , o de presència interior.
            Aquella absència, de vegades bastant llarga, arriba a la seva fi: << El Senyor li va fer sentir ( a Elías ) la seva paraula, i li va dir: "Surt fora i estigue't a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà>> . Elías no va percebre Déu en el soroll del vendaval, ni en l'estrèpit del terratrèmol, ni tampoc en l'ardor asfixiant del foc, sinó en el acaronament d'un aire suau. Tampoc nosaltres no el trobarem en la fugida cap a fora, en l'activisme desproporcionat o en la esvalotament dels sentiments, sinó en la serenitat pacient del nostre interior.
            L'Evangeli ens porta a la mateixa conclusió: <<Jesús va obligar els seus deixebles a pujar tot seguit a la barca i a avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent >> . Van navegar sols i, ja lluny de la costa, no podien avançar     <<perquè el vent era contrari>>. El sentiment d'abandó per part de Jesús que experimenten els Apòstols colpeja els cors de cadascun d'ells. << Passades les tres de la matinada, Jesús va aparèixer caminant sobre l'aigua ( ... ) Jesús els digué de seguida: "No tingueu por que sóc jo>>. Així acaben sempre les crisis d'absència per als qui esperen amb fe , serenitat i paciència.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada