Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 5 de gener de 2016

Baptisme (Baptisme de J.).

           El baptisme és un ritus. També ho fou el de Jesús. Un ritus d’un significat radical: un canvi de la manera de ser, de viure, d’actuar; és el compromís d’acceptar una nova pertinença. O bé, es tracta d’assumir una responsabilitat important, d’acceptar una missió o de fer-se càrrec d’una encomanda d’envergadura. Tot això, de part del qui és batejat. Hi ha una altra part afectada: la qui rep el compromís del batejat. És una cosa semblant a la jura de bandera militar o al jurament d’un càrrec polític.
            En el cas de Jesús, ell es compromet fermament a la vocació de Messies: <<Ací em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat>>. I la duu a terme fidelment en obres i paraules, fins a poder exclamar: <<Tot s’ha complert >>. I pot afegir confiadament:<<A les vostres mans, Senyor, encomano el meu esperit>>. Per part del Pare resta clara l’acceptació del compromís del batejat: <<Una veu digué des del cel: ”Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

            El ritus del nostre baptisme, a més a més, és un sagrat misteri (un sagrament)  enriquit amb la gràcia específica destinada a possibilitar, fins i tot a facilitar,  la vida de fills adoptius de Déu i seguidors de Jesús. Perquè és aquest el canvi radical, la vocació, el compromís, la nova pertinença a què s’obliga lliurement el batejat. El Senyor l’accepta i diu: <<Jo estaré amb vosaltres sempre fins a la fi dels temps>. ¿Creiem que el compromís dels nostres batejats actuals, representats pels pares i padrins, és comprès i assumit seriosament? És fidedigne? I el nostre compromís personal de batejats, ¿com l’hem portat durant la nostra vida i com el vivim ara mateix?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada