Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 2 de novembre de 2015

Déu, generós i exigent (Durant l’any – 32)

           Donar i rebre, guanyar i perdre. Aquesta filosofia i aquesta pràctica es reflexa sovint en el nostre llenguatge i el nostre capteniment. Estem disposats a donar, però amb l’esperança de rebre, de fer l’equilibri. En les relacions amb els altres, i també amb Déu, ens sol guiar sempre una mentalitat economista. Res més lluny del pensament de Déu, que és amic del tot o res. L’intercanvi de la generositat de Déu amb la nostra té lloc per la via de  l’amor i la cura que ell té de nosaltres, per tal que hi sortim guanyant infinitament. Tot allò que donem a Déu, o en nom de Déu, als nostres semblants, és llegit per Déu, també en clau d’amor. I ell no es deixa vèncer mai, ni en amor, ni en generositat.
            L’home de Déu, Elies, es trobava en greu necessitat, i demana a la dona de Sarepta de Sidó: <<Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure. (...)Porta’m, també, un tros de pa. Ella li respongué: “Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint uns branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam”. Elies li respongué: (...) Fes-ho com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja al país”. Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tan ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina,  ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit  per boca d’Elies>>. Vet aquí un testimoni emocionant del traspàs  de favors entre  Déu i nosaltres.
            Encara en trobem un altre de semblant a l’Evangeli d’avui: el d’aquella <<Viuda pobra ( que passant davant la bústia, a la sala del tresor del temple), hi  tirà dues monedes de les més petites>>. Aquí veiem la sensibilitat de Déu  davant la generositat dels pobres, quan Jesús, que <<mirava com la gent hi  tirava diners,  molts rics hi tiraven molt (...), cridà els deixebles i els digué: “Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia>>. ¿Què tal la nostra generositat davant els desvalguts d’aquest món? ¿Hem arribat mai a donar tan sols una mínima part del que ens sobra, o ens hem arriscat a compartir el poc que necessitem?




Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada