Donar i rebre, guanyar i perdre. Aquesta
filosofia i aquesta pràctica es reflexa sovint en el nostre llenguatge i el
nostre capteniment. Estem disposats a donar, però amb l’esperança de rebre, de
fer l’equilibri. En les relacions amb els altres, i també amb Déu, ens sol
guiar sempre una mentalitat economista. Res més lluny del pensament de Déu, que
és amic del tot o res. L’intercanvi de la generositat de Déu amb la nostra té
lloc per la via de l’amor i la cura que
ell té de nosaltres, per tal que hi sortim guanyant infinitament. Tot allò que
donem a Déu, o en nom de Déu, als nostres semblants, és llegit per Déu, també
en clau d’amor. I ell no es deixa vèncer mai, ni en amor, ni en generositat.
L’home
de Déu, Elies, es trobava en greu necessitat, i demana a la dona de Sarepta de
Sidó: <<Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure. (...)Porta’m,
també, un tros de pa. Ella li respongué: “Per la vida del Senyor, el teu Déu,
et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli.
Ara estava recollint uns branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu
fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam”. Elies li respongué: (...)
Fes-ho com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en
faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es
buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que el
Senyor enviarà la pluja al país”. Ella va fer tal com Elies li havia dit, i
durant molts dies, tan ella com la seva família van poder menjar: no es va
buidar el pot de la farina, ni s’abaixà
l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies>>. Vet aquí un
testimoni emocionant del traspàs de
favors entre Déu i nosaltres.
Encara
en trobem un altre de semblant a l’Evangeli d’avui: el d’aquella <<Viuda
pobra ( que passant davant la bústia, a la sala del tresor del temple), hi tirà dues monedes de les més petites>>.
Aquí veiem la sensibilitat de Déu davant
la generositat dels pobres, quan Jesús, que <<mirava com la gent hi tirava diners, molts rics hi tiraven molt
(...), cridà els deixebles i els digué: “Us dic amb tota veritat que aquesta
viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els
sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que
tenia>>. ¿Què tal la nostra
generositat davant els desvalguts d’aquest món? ¿Hem arribat mai a donar tan
sols una mínima part del que ens sobra, o ens hem arriscat a compartir el poc
que necessitem?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada