Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 22 d’agost del 2017

52 .Us donem gràcies per la vostra immensa glòria.

      Avui, Senyor, us volem donar gràcies, no per allò que hi ha de Vós en nosaltres: l’existència, la vida, l’obra admirable del nostre cos amb els seus sentits i totes les seves capacitats psíquiques que, coordenades perfectament entre elles, el doten de notables capacitats i de singular bellesa. La nostra gratitud d’avui tampoc no vol referir-se a la nostra semblança amb Vós per haver-nos fet fills i hereus, enriquits amb dons i gràcies espirituals juntament amb els altres cabdals necessaris per assolir el nostre destí final.
      Avui, Senyor, us donem gràcies pel que hi ha de Vós en Vós. Us donem gràcies per Vós mateix. Perquè Vós sou, perquè Vós sou Déu, l’únic Déu
del cel i de la terra, de tot l’univers. Perquè sou l’Existència, la Vida, la Veritat, el Bé, l’Amor, l’Únic, el Tot. Perquè tot comença en Vós, passa per Vós i a Vós es dirigeix. Voldríem fer la lloança del vostre nom, però Vós no teniu nom. El vostre nom sou Vós mateix. Us diem: <<Sigui santificat el vostre nom>>, perquè no ens atrevim a dir: sigueu santificat, Senyor. Però sabem que si és santificat el vostre nom, sou Vós el santificat.
      Avui, us donem gràcies encara, i sobre tot, per la vostra immensa glòria. Per la glòria <ad intra> de la vostra naturalesa divina, a causa de la infinitament sàvia i amorosa relació entre les divines persones. Endevinem que deu ésser aquesta la divina glòria substancial; la que ultrapassa tot pensament humà i qualsevulla capacitat creada, que pretengués ser apta per albirar-ne l’abast o sospitar-ne la profunditat. Per aquesta glòria us donem gràcies, perquè és la causa de la vostra eterna i infinita felicitat. I us volem donar gràcies també per la projecció que heu volgut fer de la vostra glòria personal en i a través de la creació, inabastable en l’espai i en el temps, incomptable en els regnes, les espècies i els individus. La creació seria el resultat de la vostra sobreabundància de glòria que, per amor, heu volgut irradiar enfora, i així, donar-la a participar.
            Us donem gràcies finalment  per la vostra glòria <ad extra> que abasta tot el cosmos i s’estén des de l’inici dels temps fins a l’eternitat. Gràcies perquè heu fet que algú –nosaltres, creatures vostres intel·ligents- fóssim els espectadors convidats per Vós a l’espectacle còsmic inabastable i indescriptible, que perdura de generació en generació, tot suscitant l’admiració, la gratitud, l’amor i la gosadia d’imitar-lo, en els arts i les tècniques més refinades i admirables, per part dels personatges més hàbils de la nissaga humana. Gràcies per la vostra immensa glòria!
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada