Avui, Senyor, us volem donar gràcies, no per allò que hi ha de Vós en
nosaltres: l’existència, la vida, l’obra admirable del nostre cos amb els seus
sentits i totes les seves capacitats psíquiques que, coordenades perfectament
entre elles, el doten de notables capacitats i de singular bellesa. La nostra
gratitud d’avui tampoc no vol referir-se a la nostra semblança amb Vós per
haver-nos fet fills i hereus, enriquits amb dons i gràcies espirituals
juntament amb els altres cabdals necessaris per assolir el nostre destí final.
Avui, Senyor, us donem
gràcies pel que hi ha de Vós en Vós. Us donem gràcies per Vós mateix. Perquè
Vós sou, perquè Vós sou Déu, l’únic Déu
del cel i de la terra, de tot l’univers. Perquè sou l’Existència, la
Vida, la Veritat, el Bé, l’Amor, l’Únic, el Tot. Perquè tot comença en Vós,
passa per Vós i a Vós es dirigeix. Voldríem fer la lloança del vostre nom, però
Vós no teniu nom. El vostre nom sou Vós mateix. Us diem: <<Sigui
santificat el vostre nom>>, perquè no ens atrevim a dir: sigueu
santificat, Senyor. Però sabem que si és santificat el vostre nom, sou Vós el
santificat.
Avui, us donem gràcies
encara, i sobre tot, per la vostra immensa glòria. Per la glòria <ad
intra> de la vostra naturalesa divina, a causa de la infinitament sàvia i
amorosa relació entre les divines persones. Endevinem que deu ésser aquesta la
divina glòria substancial; la que ultrapassa tot pensament humà i qualsevulla
capacitat creada, que pretengués ser apta per albirar-ne l’abast o sospitar-ne
la profunditat. Per aquesta glòria us donem gràcies, perquè és la causa de la
vostra eterna i infinita felicitat. I us volem donar gràcies també per la
projecció que heu volgut fer de la vostra glòria personal en i a través de la
creació, inabastable en l’espai i en el temps, incomptable en els regnes, les
espècies i els individus. La creació seria el resultat de la vostra
sobreabundància de glòria que, per amor, heu volgut irradiar enfora, i així,
donar-la a participar.
Us donem gràcies
finalment per la vostra glòria <ad
extra> que abasta tot el cosmos i s’estén des de l’inici dels temps fins a
l’eternitat. Gràcies perquè heu fet que algú –nosaltres, creatures vostres
intel·ligents- fóssim els espectadors convidats per Vós a l’espectacle còsmic
inabastable i indescriptible, que perdura de generació en generació, tot
suscitant l’admiració, la gratitud, l’amor i la gosadia d’imitar-lo, en els
arts i les tècniques més refinades i admirables, per part dels personatges més
hàbils de la nissaga humana. Gràcies per la vostra immensa glòria!
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada