Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 21 de setembre del 2015

Els qui venen amb nosaltres (Durant l’any -26)

           Quan pensem en els altres, de vegades, ens mostrem inclinats a una gran estretor de mires. Els qui venen amb nosaltres: en els actes religiosos, en la confessió pública de la fe, en la pràctica dels sagraments, ens mereixen un judici positiu, perquè són dels nostres, dels elegits, dels preferits per Déu. Als qui no fan res de tot això els considerem com gentils i com rebutjats per Déu,  o al menys com allunyats de Déu, que hem de mirar de reconduir. El llibre del Nombres ens explica que <<En el campament havien quedat dos  homes (...) que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica>>. Moisès ho aprovà generosament i digué: “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit”. Pensem que l’actitud de Moisès en aquest cas s’avé amb l’amplitud de la manera de pensar de Déu
            A l’Evangeli hem escoltat que Joan compartia la nostra estretor de mires. <<Joan digué a Jesús: “ Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom, per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres>>. Jesús, palesant la manera de pensar de Déu, com altra hora ho havia fet Moisès, respongué a Joan: <<Deixeu-lo fer. (...) Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres>>. Només els qui estant en contra de Déu o dels seus missatgers poden ésser considerats adversaris o, en cas d’actituds agressives, enemics. Perquè hi pot haver molt de veritat i de bé a l’interior de persones honestes que encara no han tingut accés a la revelació.
            Allò que Déu valora en cadascun de nosaltres –com també ho fa Jesús- és la rectitud de consciència i la fidelitat amb que hom obeeix les instruccions que de la mateixa ens arriben. Per exemple, qui es mou a fer el bé mogut per la caritat, d’alguna manera ja és del Crist; al contrari d’aquell qui fa mal als altres per manca d’amor, que, de cap manera, no pot ser el seu deixeble. Jesús ho confirma dient: <<Tothom que us doni un vas d’aigua, pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada