Quan pensem en els altres, de vegades, ens
mostrem inclinats a una gran estretor de mires. Els qui venen amb nosaltres: en
els actes religiosos, en la confessió pública de la fe, en la pràctica dels
sagraments, ens mereixen un judici positiu, perquè són dels nostres, dels
elegits, dels preferits per Déu. Als qui no fan res de tot això els considerem
com gentils i com rebutjats per Déu, o
al menys com allunyats de Déu, que hem de mirar de reconduir. El llibre del
Nombres ens explica que <<En el campament havien quedat dos homes (...) que no s’havien presentat davant
el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al
campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica>>. Moisès ho
aprovà generosament i digué: “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el
do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit”. Pensem que
l’actitud de Moisès en aquest cas s’avé amb l’amplitud de la manera de pensar
de Déu
A
l’Evangeli hem escoltat que Joan compartia la nostra estretor de mires.
<<Joan digué a Jesús: “ Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre
nom, per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui
venen amb nosaltres>>. Jesús, palesant la manera de pensar de Déu, com
altra hora ho havia fet Moisès, respongué a Joan: <<Deixeu-lo fer. (...)
Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres>>. Només els qui estant en
contra de Déu o dels seus missatgers poden ésser considerats adversaris o, en
cas d’actituds agressives, enemics. Perquè hi pot haver molt de veritat i de bé
a l’interior de persones honestes que encara no han tingut accés a la
revelació.
Allò
que Déu valora en cadascun de nosaltres –com també ho fa Jesús- és la rectitud
de consciència i la fidelitat amb que hom obeeix les instruccions que de la
mateixa ens arriben. Per exemple, qui es
mou a fer el bé mogut per la caritat, d’alguna manera ja és del Crist; al
contrari d’aquell qui fa mal als altres per manca d’amor, que, de cap manera,
no pot ser el seu deixeble. Jesús ho confirma dient: <<Tothom que us doni
un vas d’aigua, pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que
no quedarà sense recompensa. Però aquell que allunya de mi un d’aquests
petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase
lligada al coll>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada