L’abisme existent, ara i ací, i a tot el planeta entre persones
escandalosament riques i els famolencs; entre continents, entre nord i sud i
entre nacions, està a la vista i a la ment de tothom. Res de nou. Diu el
profeta Amós: <<Són notables entre el primer dels pobles. (...) S’estiren
en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres
i els vedells engreixats. (...) Beuen el vi en grans copes i s’ungeixen amb els
perfums més fins>>. O aquella cita de l’Evangeli: <<Hi havia
un ric que anava vestit de porpra i de
lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides>>.
Els nostres rics d’ara
viuen en grans mansions, equipades amb un luxe i un servei de seguretat
inversemblants, on celebren festes i/o orgies escandaloses. Els seus serveis de
transport i d’esbarjo són tots d’alt standing
i de preus al·lucinants. El cost dels seus viatges turístics arreu del
món són milionaris. Les seves relacions socials es donen sempre amb gent del
mateix rang, mentre el seu pensament s’allunya expressament de la massa social
famolenca.
Hem llegit a
l’Evangeli: <<Un pobre que es deia Llàtzer, estava estirat vora el seu
portal ( del ric) amb el cos tot nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les
engrunes que queien de la taula del ric>>. És el paradigma dels nostres
pobres: països sencers en la misèria, que han estat espoliats pels
colonitzadors, en comptes de ser promoguts culturalment per al creixement dels
seus béns legítims; i ara jeuen esgotats, sinó morts, a les fronteres dels seus
explotadors, pidolant les engrunes que cauen de les seves taules luxuriants.
Segueix
l’Evangeli:<<El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda
d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts i
estant en un lloc de turments>>, demanà auxili a Abraham i no li fou
concedit. <<Li diu Abraham: “Pensa que entre nosaltres i vosaltres hi ha
una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo ca cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc
del vostre lloc al nostre>>. Després de la mort, ha prescrit el temps
d’ajustar els propis comptes. ¿Que podem
fer cadascú de nosaltres, mentre vivim, per anivellar l’abisme que ens separa
dels pobres?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada