Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 19 de setembre del 2016

L’abisme ( Durant l’any – 26 )

             L’abisme existent, ara i ací, i a tot el planeta entre persones escandalosament riques i els famolencs; entre continents, entre nord i sud i entre nacions, està a la vista i a la ment de tothom. Res de nou. Diu el profeta Amós: <<Són notables entre el primer dels pobles. (...) S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats. (...) Beuen el vi en grans copes i s’ungeixen amb els perfums més fins>>. O aquella cita de l’Evangeli: <<Hi havia un  ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides>>.
            Els nostres rics d’ara viuen en grans mansions, equipades amb un luxe i un servei de seguretat inversemblants, on celebren festes i/o orgies escandaloses. Els seus serveis de transport i d’esbarjo són tots d’alt standing  i de preus al·lucinants. El cost dels seus viatges turístics arreu del món són milionaris. Les seves relacions socials es donen sempre amb gent del mateix rang, mentre el seu pensament s’allunya expressament de la massa social famolenca.
            Hem llegit a l’Evangeli: <<Un pobre que es deia Llàtzer, estava estirat vora el seu portal ( del ric) amb el cos tot nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric>>. És el paradigma dels nostres pobres: països sencers en la misèria, que han estat espoliats pels colonitzadors, en comptes de ser promoguts culturalment per al creixement dels seus béns legítims; i ara jeuen esgotats, sinó morts, a les fronteres dels seus explotadors, pidolant les engrunes que cauen de les seves taules luxuriants.

            Segueix l’Evangeli:<<El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments>>, demanà auxili a Abraham i no li fou concedit. <<Li diu Abraham: “Pensa que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo ca  cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre>>. Després de la mort, ha prescrit el temps d’ajustar els propis comptes. ¿Que podem fer cadascú de nosaltres, mentre vivim, per anivellar l’abisme que ens separa dels pobres?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada