Ens passem la vida cercant. Ara per
necessitat, quan les exigències de la supervivència o de “l’estatus” ens empenyen;
ara per amor, quan la relació amb alguna persona ha entrat amb força en la
nostra vida. També hi ha gent que cerca per curiositat o per afecció a
l’estètica, com ho fan els artistes. Pel
que fa a la manera de cercar, trobaríem qui ho fa amb intensitat i passió, o
qui, lànguidament i amb tebiesa, es comporta com qui espera que li arribi
alguna cosa de propina. Sempre, el nostre estat de recerca posa de manifest una
situació personal de necessitat.
¿Hem
arribat a fer l’opció de cercar més enllà de lo estrictament material i
temporal? ¿Ens hem plantejat de cercar un sentit pregon al misteri de la nostra
vida espiritual? L’Evangeli de Joan escriu: <<Maria Magdalena se n’anà al
sepulcre de matí, quan encara era fosc>>. Ella cerca quelcom espiritual:
el Jesús en qui ha cregut era la sola
resposta a la necessitat transcendent, que ara viu apassionadament.
Probablement no havia pogut dormir en tota la nit de tan necessitada com estava
d’un sentit espiritual. Li calia confirmar que Jesús, en qui creia i a qui
estimava, era de debò la plenitud que ella havia cregut i esperat. Per uns
viaranys no previstos, la seva recerca acaba feliçment, perquè es troba amb
Jesús, que ja no és el crucificat sinó el ressuscitat.
Sant Pau ens exhorta a
seguir els passos de Maria Magdalena i a fixar el nostre esguard fora d’allò
purament material i temporal, <<On hi ha el Crist, assegut a la dreta de
Déu>>. S. Pau ens diu sense
contemplacions: <<Cerqueu allò que és de dalt. (...)Estimeu allò que és
de dalt, no allò que és de la terra>>.
I acaba l’Apòstol amb una afirmació contundent fonamentada en l’esperança més
convincent:<<Quan es
manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb
ell plens de glòria>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada