Els humans sempre hem cercat l’estrella i hem pretès trobar-la, val a
dir: una ideologia veritable, real, objectiva, vàlida per a tothom i, per tant,
perenne. Ho han intentat, abans que ningú més, els filòsofs, seguits dels
artistes, els polítics i els economistes. Podríem parlar de sistemes
dictatorials, de feixisme, de marxisme, de capitalisme, de maçoneria. Ara està
de moda, i ho envaeix tot -assolant-ho-
l’anomenada ideologia de gènere. Fins ara, el resultat ja el sabem: <<Les
tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les
nacions.>>
Uns mags d’Orient, uns
estudiosos del seu temps, buscaven la resposta, una veritat còsmica i vàlida
que fos capaç de satisfer llurs inquietuds. Potser, sense saber-ho, obeïren les
paraules d’Isaies, quan diu: <<Els pobles s’acosten a la teva llum, els
reis busquen la claror de la teva albada>>. Perquè la veritat, la bona
ideologia, s’assembla a una estrella, a una llum resplendent que posa en
evidència la realitat concreta, les seves circumstàncies, la seva funció bàsica
i el resultat del seu tractament.
<<L’estrella
s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen>>. L’estrella havia servit només
per trobar el nen. La veritat cercada pels mags no era l’estrella, era el Nen.
Ell havia vingut per dur a la terra una ideologia, nova, universal i
perdurable. <<Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre
teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.>> Totes les ideologies
humanes han passat de moda i s’han
ensorrat. El pensament cristià encara és
fresc i jove com el primer dia i dóna llum a tots els qui el volen seguir.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada