Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 14 d’abril del 2014

En què consisteix l’amor? (Dijous Sant)

           Jesús és el Mestre en tot: en l’ús de la paraula, en la recerca de la veritat, en el comportament coherent amb la paraula i amb la veritat, en l’assoliment d’una vida amb plenitud joiosa i fecunda: Per damunt de tot, però, Jesús és el Mestre en la pràctica de l’amor veritable,  eficaç i durador. No en la doctrina principalment, sinó en la pràctica essencial de la seva vida, Jesús ensenya la naturalesa de l’amor veritable, estimant: <<Ell que sempre havia estimat els  seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimà>>. Havia  arribat l’hora de donar la seva vida per amor, però calia ensenyar encara que hi ha un temps entremig on cal practicar l’amor,  no morint, sinó servint::<<Tirà aigua en un gibrell, i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura>>. En acabar, es vol assegurar que toquin de peus a terra i aprenguin la lliçó: <<Us he dota exemple perquè  vosaltres ho feu tal com jo ho he fet>>.
            L’amor que practica i en senya Jesús  no és un amor moralista, com si diguéssim per tranquil·litzar la consciència, ni un amor interessat, per a veure quina recompensa en trec del servei que presto als altres; és un amor càlid i desinteressat on la força està en donar-nos perquè l’altre rebi sense esperar-ne res. En aquesta mena d’amor l’altre és el protagonista, el beneficiari del do que jo faig de mi mateix: <<Prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres>>. El mateix féu amb el calze, i afegí: <<Feu això per celebrar el meu memorial>>.

            Encara, finalment, l’amor que viu i ensenya Jesús és un amor de comunió que assegura la resposta a l’amor rebut, fins a aconseguir una donació mútua entre els qui s’estimen, per conformar una unitat entre nosaltres, i entre nosaltres i ell, i acabar trobant-nos en el Déu U. Per aquesta raó Jesús ens deixa el Sagrament de la Comunió: <<Preneu i mengeu-ne tots que això és el meu cos... Preneu i beveu-ne tots que aquest és el calze de la meva sang>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada