Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 27 de gener del 2014

El pobre (durant l’any -4)

           <<Llavors (Jesús) es posà a parlar i els instruïa dient: “Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells”>>. ¿De quina pobresa parla Jesús, de quins pobres? Perquè hi ha pobres malferits per l’enveja, al temps que hi ha rics bons administradors, despresos dels seus béns i solidaris. ¿No volia referir-se, principalment, a aquella pobresa pregona per la qual ens sabem dependents, no solament de Déu d’una manera radical i absoluta, però també els uns dels altres, des del nostre naixement fins a la mort?
           Sofonies, referint-se als qui restaren a la pàtria, quan la deportació, escriu: <<Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor (...) Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.>> Viuran la seva pobresa depenent de la bondat de Déu i de la benevolència (també propiciada pel mateix Déu), dels invasors forasters. Ells ho sabien i ho acceptaven. Era la veritable pobresa.

            El propi coneixement, l’acceptació humil i joiosa  de la nostra condició limitada, dependent i de total impotència en els trets essencials de la nostra existència, configuraran el retrat de la nostra pobresa evangèlica, així com la naturalesa de la humilitat perfecta.. Ho expressa prou bé Sant Pau als de Corint: <<Ha escollit als qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas. (...) Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou.>>

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada