Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 25 de gener de 2016

El profeta (Durant l’any – 4)

           Molts ens hem sentit atrets (cridats) a una tasca concreta, una missió, tal com Jeremies: <<Abans de  néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions.>> El profeta, (aquell que ha rebut una missió) es deu a l’encàrrec rebut , que és per als altres: <<Ara, doncs, senyex-te el vestit i ves a dir-los tot el que et manaré.>> Moltes vegades la missió del profeta no és ben rebuda pels destinataris, però l’ha de dur a terme igualment. El Senyor el protegirà: <<T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te.>>
            A la sinagoga de Natzaret, Jesús es va presentar com el Profeta. De bon antuvi va suscitar expectació: <<Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia.>> Ells volien veure miracles com els que havien sentit contar de Jesús, però quan Jesús els exposà les condicions per rebre el do de Déu, <<indignats, (...) el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo.>>
            Al segle XXI la veu de l’Església és profètica, pesi a qui pesi. Molts l’escolten i en fan cas, mentre que altres la rebutgen i estimbarien el profeta, si poguessin. Ni ha qui pot i ho fa. Com sabem la llista de màrtirs cristians no para de créixer. La mateixa presència cristiana i la paraula dels cristians és veu profètica en el desert del  nostre món. ¿On ens situem nosaltres? ¿Quina és la nostra postura davant la veu profètica del Papa i de l’Església?
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada