D’acord amb l’explicació de Sant
Lluc, ella era conscient de la seva grandesa excepcional i en sabia la raó:
<<Totes les nacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi
meravelles... Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa>>.
Així, doncs, tota grandesa, - més especialment la humana- ve de Déu- ¿Hi
ha alguna cosa gran fora de Déu i d’allò que ell ha volgut engrandir? La
grandesa, l’excel·lència, es produeixen per la proximitat i l’acció de Déu
sobre una criatura. La grandesa té lloc quan es comunica Déu, gran a l’infinit,
allà on és esperat i desitjat.
Pel que sabem de Maria, ella va
restar oberta i receptiva, predisposada i desitjosa, amb consciència plena de
pobresa i necessitat. A causa d’això, es van donar en ella totes les
condicions, perquè el Déu generós i comunicatiu per naturalesa s’apropés i
l’omplís de gràcia. Veus aquí la grandesa única de Maria, acomplerta amb
sobrenatural espontaneïtat. Com la corol·la, els pètals i el calze d’una flor
oberta, son refrescats per la humitat de la rosada matinal i escalfats
amorosament pel raig del sol diürn.
Tota la gamma de misteris marians
que venerem són efluvis expressius de la presència transformadora i fecunda de
Déu en ella: <<Les obres del seu braç són potents...Exalça els
humils...Omple de béns els pobres>>.
En això, Maria és el nostre estel
del matí, l’estel polar: punt eficaç d’orientació. Ens és possible, per aquest
model, simplificar al màxim el nostre projecte espiritual. No podem aspirar a
cap altre progrés espiritual, a cap més grandesa interior, que no sigui la que ens vindrà de Déu.
Desprenem-nos de tota esperança de santedat procedent del propi esforç en direcció
ascètica i moral. L’esforç personal i l’ascetisme ens faran falta, només, per
assumir de bona gana la nostra pobresa real, i per obrir-nos a Déu amb el desig
ardent i l’esperança certa de la seva presència. Si fóssim una poncella tancada
sobre si mateixa, encantada amb la seva interior bellesa, per més que caigués
damunt nostre la frescor de la rosada o la caloreta del sol diví, res no
entraria a la nostra gemma floral: cap excel·lència, cap grandesa, cap
meravella.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada