Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 15 de juny del 2015

“S’aixecà un temporal” (Durant l’any -12)

           <<Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint>>. ¿No ens passa semblantment alguna vegada en el nostre món interior? Se’ns fa  negra  nit i no veiem res clar; l’ambient s’enrareix i sentim el sotrac ocasionat per tota mena de contradiccions, que s’endinsen al nostre interior, sense que puguem fer-les fora; al nostre entorn sembla que tothom dorm          –també Jesús mateix- i que ningú vulgui o pugui ajudar-nos per salvar-nos del naufragi: <<Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí>>.
            ¿No ens podríem refugiar llavors en el racó més amagat de la foscor de la fe? Perquè la fe, quan es viu en la foscor, justament és llavors quan és més pura i eficaç. No es tracta d’entendre, sinó de voler refiar-se incondicionalment i absoluta: <<Ells (els deixebles) el criden (a Jesús) i li diuen: “Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem? El fet de clamar, de despertar algú, de demanar auxili, ja és obrir la porta a l’esperança i començar a sortir de l’angoixa opressora d’una soledat asfixiant. Algú té poder per damunt dels elements negatius que porten a la mort: << Jesús es despertà , renyà el vent i digué a l’aigua: “Calla i estigues quieta”. El vent s’amainà i seguí una gran bonança>>.

            En la mentalitat mítica d’aquella època la mar era tinguda com el símbol de les forces del mal. En el llibre de Job hi trobem ja una confessió de fe que professa el poder absolut de Déu damunt la insolència de la mar i, per tant, damunt de les forces del mal: <<El Senyor...digué a Job (referint-se a la mar): “Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà>>. El Crist és la mà de Déu que posa a ratlla les forces del mal, llavors, ara i sempre. Sant Pau, als cristians de Corint, ho veu així: <<Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada