Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 3 de març del 2014

Els ídols ( Quaresma – 1)

            L’home sempre està en la cruïlla: opta per  si mateix  o elegeix l’Altre, s’acontenta amb el que té o amb allò que espera aconseguir per si sol, o admet les seves substancials limitacions i s’acull a la magnificència de l’Altre. En les cultures antigues, molts acudien als ídols (deïtats imaginàries) per tal d’implorar un ajut imprescindible a la seva impotència. Ara, en la nostra cultura superior, l’home, igualment egoista, es fabrica uns ídols més propers: el poder, l’èxit, el plaer. Són el refugi a la seva impotència. Amb ells pretén edificar-se un búnquer de seguretat contra les seves mancances, sense haver-se de sotmetre a  l’Altre: l’ídol és el substitut del Déu viu i veritable.
           El temptador oferí a Jesús els mateixos ídols: <<Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa>> (el plaer dels sentits). <<Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes>> ( el poder). <<Tira’t daltabaix des d’aquí (...) i (els àngels) et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres>> (l’èxit social).
            La resposta de Jesús és: No als ídols, sí a Déu: <<Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa>> (el plaer dels sentits). << L’Escriptura diu: “Adora el Senyor el teu Déu>> (perquè d’ell tot sol és el poder). <<Diu l’Escriptura: “No temptis els Senyor el teu Déu>> (provocant-lo per a l’obtenció del teu èxit). Jesús tenia raó: els ídols d’abans o els d’ara són la claudicació de l’home i la seva perdició, i Déu és i serà la resposta a les seves necessitats.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada