Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 24 de juliol de 2017

48. Viure a la perifèria

       Sovint, la nostra consciència viu a la perifèria de nosaltres mateixos, dels altres i de les coses. Com l’Anselm, que llegia només els titulars (la lletra grossa) dels diaris, i no coneixia cap jugador del Barça ni de l’Atlètic; ni el funcionament de l’alta política i, menys encara, els noms dels polítics més eminents. Als articles d’opinió –deia ell- la lletra era massa menuda i espessa. O com en Filibert que anomenava la gent com “aquell del mostatxo pompós, el cara de pocs amics o el simpàtic”.
      Viure a la superfície és un mal generalitzat. Es nota en la conversa, quan parlem de mites i símbols o quan surten a desdir eslògans i frases fetes, idees generals i d’ús comú: el temps i les disputes sobre esports i altres banalitats. Tot plegat és un retrat de la nostra consciència superficial que  no acostuma a baixar al fons de res.
      No obstant això, la realitat –l’essencial- rau al fons de les coses i de les persones i, per tant, de nosaltres mateixos. Per tenir accés a aquell nucli vital, abans d’altra cosa, ens hem de buidar de banalitats i prejudicis i després, deixar córrer la pressa, per poder parar atenció.
      Una consciència despullada de fullaraca inútil és com una pissarra neta, on l’observació atenta pot anotar les pròpies descobertes i fixar-hi la imatge d’allò essencial de cada cosa i de cada persona; la pròpia imatge essencial.
      És un exercici que permet formar una consciència nova: oberta, imparcial, penetrant. Per ella passen també les coses frívoles i trivials, sense que l’afectin; perquè el seu ull interior cerca en tot el sentit profund, el nucli de cada ser i d’ell mateix.
      Com sigui que de l’essencial de les coses i persones prové tot bé i tota riquesa, perquè és com l’arrel o la matriu de tota vida i de tota activitat positiva, la consciència, des d’aquell coneixement, aprèn a valorar justament allò perifèric com la fullaraca o la floració de l’arbre de la vida. Allà on abans s’aclofava amb indolència i avorriment, ara s’hi complau amb divertiment, pel fet d’haver descobert el lloc i el senti de l’essencial i de l’accessori.
      L’Anselm ha descobert que les lletres grosses del diari serveixen per escollir allò que val la pena llegir a fons. Ho ha provat i n’està content. També en Filibert s’ha fet trobadís amb “cara de pocs amics”  i s’ha adonat que, al darrere d’aquella fatxa hi viu una persona important amb certs problemes no resolts. Aquell bon home, abans tan superficial i solitari, ara ja té un amic: es diu Filibert.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada