Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 30 de desembre de 2015

D’Orient (Epifania)

          <<Vingueren d’Orient uns mags>>. Gent desperta devien ser. Inquiets per la recerca científica, per la veritat; moguts per la curiositat, pel desig; no gens conformistes ni rutinaris, ni dormilegues. Sabien que la saviesa  no truca a la porta del gandul i que la veritat no s’avé gaire amb el peresós. Després, <<Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí>>.  Tot plegat, es com la resposta a la crida del profeta Isaïes: <<Alça radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’albada la glòria del Senyor>>.
             Hi ha una llum a fora  nostre. Hi ha tot un món complex per descobrir, un món veritable, objectiu; un mon físic i material i un altre d’espiritual, invisible; un món         immens que a nomenem cosmos, i el seu Creador. ¿Com es pot viure endormiscats i sense curiositat per conèixer –fins on ens és possible- el cosmos del que formem part? ¿Qui pot aclofar-se en una apatia irritant sense esforçar-se ni poc ni molt per conèixer la glòria del Senyor i del seu Massíes?

            <<La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa>>. Per l’estrella (visible i material) arribaren on era  el Messies. <<Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge>>. Ja  ho havia predit Isaïes: <<Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada>> i << Mentre les tenebres embolcallen la terra, (...) sobre teu  clareja el Senyor i apareix la seva glòria>>. Cercar la Llum i trobar-la, ve a ser el mateix. ¿Per què, doncs, avui, tanta gent viu a les fosques pel que fa al sentit profund de si mateixa i de tota la creació, i tan mancada del goig de viure, tot formant part d’un escenari tan universal i meravellós?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada