Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de juny de 2014

En Comunitat ( durant l’any – 11 )

            El pensament de Déu, encara que està atent a cada persona: la cerca, l’estima i la crida a la salvació, es comunitari: <<Si vosaltres m’escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, (...) el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada>>. El poble hebreu, per la seva part, prengué consciència clara d’aquest fet: <<Som el seu poble i el ramat que ell pastura>>. En les cites anteriors resten definits clarament els dos elements que conformen els puntals i l’eix de tota comunitat: el sentit viu de comunitat i el respecte a l’autoritat legitima.
            En el Nou Testament Jesús exercí la seva autoritat de manera sobirana i es presentà com el pastor, el guia, el camí , la llum, la porta. I es dolgué de la manca d’autoritat per part del dirigents espirituals del poble escollit: <<En veure aquella multitud de gent malmenada com ovelles sense pastor, se n’apiadà>>. Al poble d’Israel ja n’hi havia d’autoritats, però n’havien pervertit l’ús. L’ exercien no en benefici de la comunitat, com deuria ser, sinó més aviat,  en propi profit i al servei del seu orgull de classe.

            <<Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder>>. Els constituí en  autoritat sobre el nou poble, el dels seus seguidors, i els assignà la tasca de convocar   << les ovelles perdudes del poble d’Israel>>, i de predicar <<anunciant que el Regne de Déu és a prop >>. Quedava constituïda així la nova comunitat (el nou poble i la nova autoritat), que dura fins als nostres dies ( l’Església presidida pel Bisbe de Roma i sustentada en l’episcopat universal). I la darrera recomanació a les autoritats del nou poble: <<  No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-lo també sense pagar>> (val adir: no us en cobreu cap benefici ni cap honor. 

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada