Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dijous, 1 de gener de 2015

Humanisme (Desprès de Nadal - 2)

           Trobar un sistema de vida que, tant comunitàriament com privada, respongués a les aspiracions  legítimes de l’ésser humà i que donés resposta a les darreres preguntes sobre el  món on vivim i sobre nosaltres mateixos, ha estat el repte de totes les civilitzacions. Grans esforços de molts filòsofs antics i contemporanis, s’han perdut en divagacions contradictòries, idíl·liques o  esotèriques i han arribat a conclusions absurdes, sense cap capacitat de futur.
            Amb una excepció: la saviesa de l’antic poble hebreu. S’hi han apropat molt algunes civilitzacions orientals i, més concretament, la cultura clàssica grega. A la Bíblia hi trobem la descoberta de la saviesa: el coneixement global de totes les coses i de si mateix: <<La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim>>. Aquell coneixement ve directament de Déu: <<El Senyor de l’univers em dóna una ordre: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat. (...) He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat>>.

            El Nou Testament presenta la vinguda del Messies com l’esclat de la saviesa de Déu en el  món. Una saviesa que ve com <<la llum que resplendeix en la foscor>>. Una llum que <<tenia en ella la Vida, i la Vida era la llum dels homes>>. La saviesa vinguda al món en la persona de Jesús de Natzaret ha il·luminat moltes consciències i ha obert el pas a una humanització personal i comunitària, amb resultats absolutament positius. Però no ha pogut canviar tota la humanitat, com era el seu propòsit perquè: <<Era present al món, que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit>>. ¿Podrà entrar enguany a casa nostre?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada