Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 26 de setembre del 2016

Doneu-nos més fe ( Durant l’any – 27 )

            Hi ha una fe elemental: creure en Déu (Déu és, Déu existeix), i acceptar els dogmes proposats per l’Església i compactats en el Credo. La fe de molta gent no arriba  més enllà d’això. Devia ser la fe dels apòstols, quan demanaren a Jesús: <<Doneu-nos més fe>>. Els dogmes volen ser un intent d’explicació dels misteris de Déu inexplicables, perquè, quan ens preguntem com és Déu, com governa el món, com es fa present en la vida individual, com actua davant del mal que oprimeix el món i la vida dels homes, irromp en la nostra ment un raig de tenebra, que ens  deixa desconcertats.. ¿Què direm del silenci de Déu davant calamitats apocalíptiques, davant crims espantosos, davant l’oració (aparentment no resposta) dels creients? Llegim al profeta Habacuc: <<¿Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré “Violència”, i no em salvareu?>> Veure Déu actuant positivament en aquella tenebra és el  nucli de la fe.
            Potser, la fe de més, que demanen els apòstols, va en aquest sentit. Fiar-se de Déu absolutament, sempre. Embolcallar-se en la tenebra del no saber, podria ser el plus de fe que els apòstols demanen sense saber-ho: Diu L’Evangeli de Lluc: <<El senyor els contestà: “Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, se dieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeirà>>.

            El bon creient, se sap de cor un esclau, un servidor, un fill indefens: <<Quan haureu complert tot això que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada