<<En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí.>>
A vegades pensem en càstigs de Déu pel pecats del món. ¿No serà, més aviat que,
en abandonar-lo, ens deixa caure en la
confusió més humiliant i vergonyosa? ¿Quins són els corruptes: els d’esquerra,
els de dreta, els separatistes, tal persona o tal altra? ¿tots plegats? ¿Qui sembra la confusió: els mitjans
de comunicació, els adversaris polítics? ¿A qui aprofita la desfeta: al govern,
a l’oposició? ¿A qui perjudica una situació semblant: als polítics, al poble?
<<Des d’aquell
temps Jesús començà a predicar així: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a
prop”>>. Només la conversió personal i col·lectiva pot portar al
discerniment. Si no es produeix la conversió, tan els responsables polítics com
el poble ras s’enfonsaran cada cop més en el marasme d’una situació
incontrolable.
La conversió personal
(el rebuig del mal i l’opció pel bé) és
la resposta: <<El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum>>. Jesús no ha vingut a doblegar les voluntats,
sinó a girar llum perquè la gent pugui discernir i decidir lliurement, com ho
fa ell: <<Quan Jesús sentí a dir que
Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a
Natzaret, sinó a Cafar-Naüm>>. Ho féu per defugir la fúria d’Herodes i
acabar de dur a terme la seva missió. Ni
els polítics ni una bona part del poble semblen tenir voluntat, fins ara,
de voler-se convertir. Mentrestant, ningú no podrà repetir de nosaltres la dita
d’Isaies: <<Una llum resplendeix
per als qui vivien al país tenebrós.>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada