Ho confessa el salmista: <<En vós, Senyor, hi ha la font de la vida>>. En l’obra
de la creació l’objectiu darrer de l’Autor és, segurament, la vida en els
diversos regnes que en coneixem: des de la unicel·lular fins a la vida
intel·ligent, des de la vida material fins a aquella espiritual, i encara més
enllà, la vida sobrenatural. Llavors, tot allò creat ho és a semblança de Déu,
des de l’existència fins al pensament, a la llibertat i a l’amor. Tota la
creació, doncs, té una funció prèvia i preparatòria per a la vida intel·ligent,
lliure i capaç d’estimar i d’ésser estimat. En aquest context, sembla una
hipòtesi plausible pensar que l’univers és ple de vida, i també de vida
intel·ligent. Llegim al llibre de la Saviesa: <<Tot ho ha creat perquè
existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de
verí de mort>>.
La
vida de l’home és tan estimada per Déu que no ha volgut que aquesta sigui
transitòria, només per un temps, sinó semblant a la seva que dura per sempre.
Per això diu el llibre de la Saviesa: <<Déu no va fer la mort, ni li
agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi>>. Tot
i que l’home té davant seu l’experiència inexorable de la mort, aquesta no és
definitiva en el pla diví. El salmista creu fermament que Déu té poder i
voluntat per a superar el tràngol de la mort, quan prega confiadament, dient:
<<Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava,
m’heu tornat la vida>>.
Jesús, imatge de Déu
entre nosaltres, fa gala de la opció divina per la vida i pel seu domini sobre la
mort. D’antuvi afirma: <<Jo sóc el
camí, la veritat i la Vida>>. Després, demostra clarament la veritat
d’aquella afirmació, quan ofereix la seva vida passant per la mort, i tornant-la prendre al tercer dia. Déu estima la vida i la fa prevaler en qualsevol
cas; no solament en el mateix Jesús, sinó sempre i en tots. Diu a Jesús el cap
de la sinagoga: <<La meva filleta s’està morint. (...) Jesús se n’anà amb
ell. (...)Arriben uns de la casa del cap de la sinagoga i li diuen: “La teva
filla és morta”. Però Jesús, sense fer cas del que acaba de sentir, diu al cap
de la sinagoga: “Tingues fe i no tinguis por”. (...) Entra a l’habitació, li
dona la mà i li diu: “Noia, aixeca’t”. A l’instant la noia, que ja tenia dotze
anys, s’aixecà i es posà a caminar>>.Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada