Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 22 de juny de 2015

La Font de la vida (Durant l’any -13)

             Ho confessa el salmista: <<En vós, Senyor,  hi ha la font de la vida>>. En l’obra de la creació l’objectiu darrer de l’Autor és, segurament, la vida en els diversos regnes que en coneixem: des de la unicel·lular fins a la vida intel·ligent, des de la vida material fins a aquella espiritual, i  encara més enllà, la vida sobrenatural. Llavors, tot allò creat ho és a semblança de Déu, des de l’existència fins al pensament, a la llibertat i a l’amor. Tota la creació, doncs, té una funció prèvia i preparatòria per a la vida intel·ligent, lliure i capaç d’estimar i d’ésser estimat. En aquest context, sembla una hipòtesi plausible pensar que l’univers és ple de vida, i també de vida intel·ligent. Llegim al llibre de la Saviesa: <<Tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort>>.
            La vida de l’home és tan estimada per Déu que no ha volgut que aquesta sigui transitòria, només per un temps, sinó semblant a la seva que dura per sempre. Per això diu el llibre de la Saviesa: <<Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi>>. Tot i que l’home té davant seu l’experiència inexorable de la mort, aquesta no és definitiva en el pla diví. El salmista creu fermament que Déu té poder i voluntat per a superar el tràngol de la mort, quan prega confiadament, dient: <<Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida>>.
            Jesús, imatge de Déu entre nosaltres, fa gala de la opció divina per la vida i pel seu domini sobre la mort. D’antuvi  afirma: <<Jo sóc el camí, la veritat i la Vida>>. Després, demostra clarament la veritat d’aquella afirmació, quan ofereix la seva vida passant per la mort,  i tornant-la prendre al tercer dia. Déu estima la vida i la fa prevaler en qualsevol cas; no solament en el mateix Jesús, sinó sempre i en tots. Diu a Jesús el cap de la sinagoga: <<La meva filleta s’està morint. (...) Jesús se n’anà amb ell. (...)Arriben uns de la casa del cap de la sinagoga i li diuen: “La teva filla és morta”. Però Jesús, sense fer cas del que acaba de sentir, diu al cap de la sinagoga: “Tingues fe i no tinguis por”. (...) Entra a l’habitació, li dona la mà i li diu: “Noia, aixeca’t”. A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar>>.
           
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada