Normalment ens agraden els primers llocs: a taula, a les tertúlies, a
les reunions serioses, a les competicions esportives, a tot arreu. ¿Què és
això: vanitat, orgull mesquinesa, o tot plegat? Potser timidesa oculta, manca
de seguretat o inflació d’auto estima. Perquè la veritat és que som un de
tants: millors en alguns aspectes, pitjors en d’altres i potser, qui més necessitat té d’exhibir-se, més
mancances pateix. ¿De quins valors ens podem vanagloriar: de la intel·ligència,
de la força, de l’astúcia, de la riquesa? Aquesta darrera, és potser la més
ridícula, perquè un de molt ric pot ser
el més pobre en molts altres aspectes.
La paraula de Déu ens
il·luminarà: <<Fill meu, si ets ric, siguis humil, i seràs més estimat
que el qui dóna esplèndidament. Com més gran siguis, fes-te més petit, i Déu
s’apiadarà de tu>>. La senzillesa i la humilitat atreuen la mirada i
l’estimació no solament dels homes, sinó també de Déu: <<Perquè el poder
de Déu és gran i els humils són la seva glòria>>.
El gran mestre de la
humilitat és Jesús: <<Quan et
conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et
dirà: ”Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honrat davant de tots els qui són a
taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà
enaltit>>. A continuació Jesús ens ensenya on es troben els vertaders
valors i quines són les persones amb
qui hauríem de compartir la taula i l’amistat: <<Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i
cecs. Feliç tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho
recompensarà quan ressuscitaran els justos>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada