Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 10 d’agost del 2015

L’Arca de l’Aliança (Assumpció de Maria)

           En la tradició d’Israel, l’Arca de l’Aliança era com un gran cofre que contenia les taules de la Llei rebudes per Moisès al Sinaí, de mans de Déu. L'Arca rebia la màxima veneració com l’Objecte Sagrat per eminència; com un regal de Déu al seu poble. Llegim al llibre de les Cròniques: <<Els levites portaven a l’espatlla l’arca de Déu amb les barres, tal com ho havia manat Moisès, d’acord amb les ordres que havia rebut del Senyor>>. Mereix atenció el fet que un objecte material, portador de la llei, pogués merèixer una veneració tan gran, tenint en compte que la llei no fou de cap manera suficient per a la salvació. Ens diu Sant Pau: <<L’agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la llei>>. Així doncs, la llei no salva. No fa altra cosa que identificar i definir el pecat, perquè aquest consisteix concretament en transgredir la llei.
            La veneració de l’Arca arriba fins al punt d’introduir-la al lloc sagrat i de tributar-li un culte semblant al què és ofert a Déu. Diu el llibre de les Cròniques: <<Els levites portaren l’Arca de Déu i la posaren dins el tabernacle de Déu, oferint holocaustos i víctimes de comunió>>. D’aquesta manera, l’Arca, portadora de la llei, ha estat elevada al màxim honor i veneració del vell Testament, perquè es convertís en símbol profètic de Maria que, en el  nou Testament, s’esdevé portadora de la gràcia.

            La llei, continguda en l’Arca era incapaç de salvar, mentre que la gràcia continguda en Maria obre la porta a la salvació universal. En l’Arca la llei es va materialitzar en unes tauletes de pedra, la gràcia es fa present en la persona de Jesús, el Fill de Déu. Hi ha tanta diferència entre la grandesa de l’Arca i la de Maria com entre les tauletes de pedra i el Verb encarnat, com entre la llei i la gràcia. En l’Arca la llei hi va ser posada exclusivament des de fora, en Maria el Verb s’encarnà per una proposta de l’àngel representant del mateix Déu i l’assentiment lliure de la qui n’havia d’ésser portadora. Algú la va lloar ja en vida quan digué: <<Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar>>. Després la cristiandat sencera  ha atribuït a Maria el màxim honor i glòria quan ha cregut i confessat, des del primitiu cristianisme, que Maria, en arribar la seva hora, va ser enduta al cel per mans d’àngels i associada per sempre al Regne del seu Fill.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada