Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 4 de desembre del 2017

66. Tot contemplant

           Surto de casa quan són tres quarts de dotze del matí. El cel es veu seré, amb algun petit núvol solitari vaguejant al caprici mandrós d’un lleuger corrent d’aire, que m’imagino semblant al que es nota ací, a terra, on les novelles tiges d’herba es balancegen harmonioses, formant cercles i remolins, tot girant-se suaument com estols d’ocells; o com bancs de peixos vorejant esculls. La verdor d’aspecte envellutat, que cobreix els prats de la ribera, es veu espurnejada de botons d’or. És la flor de la xicoia, oberta al raig del sol.
            Tot és moviment: el trànsit humà i la circulació rodada, el riu salmejant sota el pont, l’ocell que fa xiular l’aire, volant, o l’altre que refila, saltant de branca en branca; també la sargantana i el petit insecte que s’esmuny, veient-te passar. Jo mateix em trobo com muntat en unes muntanyes russes, prenent part activa en tot aquest festival de dansa i de color.
            ¿On és la força secreta que mou tot aquest conjunt?  ¿D’on procedeix tanta vida, tan diversa, del tot ordenada, complementària, plena de sentit? ¿Qui és el director d’aquest espectacle vivent, on cada espectador és artista i cada artista espectador? El món virtual vol imitar-ho i en diuen interacció: a distància, sense contacte ni calidesa, sense realitat: virtual.
            I ho veig ple de causa i de sentit, de fonament, de font, de presència, d’amor, ...de Déu. Contemplar és percebre, sentir-se present, admirador, còmplice, interactiu. Contemplar és donar pas humilment a la irrupció de la veritat immensa, manifestada en la veritat tangible d’elements incomptables, configurant el puzle vivent de la creació.
            Entre Déu i la creació no hi ha distància. La creació és presència, és la presència de Déu que actua ara i aquí, en divina manifestació. Això que contemplo és més que un mirall on es reflectiria la grandesa i l’harmonia del Creador. És comunicació instantània d’existència, vida, harmonia, intel·ligència i sentit. Contemplar la creació, formant part d’ella, amb netedat de cor i ment receptiva, és contemplar Déu, sentir-se unit amb ell i estimat per ell, tot estimant-lo.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada