Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 16 de juny de 2014

La presència (Corpus)

L’Eucaristia és el Sagrament de la presència, l’acompliment d’aquelles paraules de Jesús: <<Jo estaré amb vosaltres sempre>>. Els profetes i el salmista ja tenien consciència d’alguna presència divina, encara que molt llunyana, i que calia buscar amb la pregària i l’esforç, com aquella bellíssima pregària del salm 62: <<Vós, Senyor, sou  el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de Vós, per Vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua>>. Per l’Encarnació, la presència de Déu al món s’és feta molt més propera i, d’alguna manera, visible i tangible en la persona de Jesús: <<Qui em veu a mi, veu el Pare>>.
            Arribat el moment de la partença Jesús s’enginyà a deixar un signe visible i també tangible de la seva presència permanent entre nosaltres amb el seu cos ressuscitat, el  seu cor i el seu esperit: <<Preneu i mengeu-ne tots; això és el meu cos.(...) Feu sempre això en memòria meva>>. Ens calia aquesta Sacrament perquè, més enllà de la consciència dels antics, tinguéssim una –diguem-ne- cita, un lloc, un moment, per poder assaborir la certesa de la presència de Jesús, en compliment de la seva promesa.

            Però la presència ha de ser recíproca i compartida. Val a dir: el nostre cos, el cor i l’esperit han d´estar també presents a l’encontre, per no fer nostra aquella confessió pregona de Sant Agustí, quan diu: << I vós éreu dintre, i jo fora, i era fora on jo us cercava (...) Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós. Em retenien lluny de vós aquelles coses que si vós no existíssiu no existirien" 

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada